DECRETO LEY 6/2020, de 5 de junio, del Consell, para la ampliación de vivienda pública en la Comunitat Valenciana mediante los derechos de tanteo y retracto. [2020/4383]

Sección:I - Disposiciones Generales
Rango de Ley:Decreto-ley
 
CONTENIDO
Vicepresidència Segona
i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica Vicepresidencia Segunda
y Conselleria de Vivienda y Arquitectura Bioclimática
DECRET LLEI 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a
l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana
mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2020/4383]
DECRETO LEY 6/2020, de 5 de junio, del Consell, para la
ampliación de vivienda pública en la Comunitat Valencia-
na mediante los derechos de tanteo y retracto. [2020/4383]
I
La situación actual de la vivienda en la Comunitat Valenciana,
sobre todo para aquellas personas que se encuentran en una situación
económica más desfavorecida, ha sufrido un deterioro significativo a
pesar de los esfuerzos que se han ido realizando en los últimos años
para solucionar un problema que se arrastra desde la crisis económica e
inmobiliaria sufrida en nuestro país.
Dentro del marco de políticas de vivienda, con el objeto de llevar a
término las actuaciones necesarias para asegurar el acceso a la vivienda
en la Comunitat Valenciana a las familias y personas con recursos limi-
tados, la Generalitat ha implementado diversas iniciativas entre las que
destaca la promoción de vivienda pública o los programas de ayudas
al alquiler destinados a una pluralidad de colectivos y situaciones. Así
mismo, recientemente se ha intentado dar un impulso adicional a las
políticas públicas en esta materia a través del concurso convocado para
la adquisición de viviendas en municipios de la Comunitat Valenciana
para su incorporación al patrimonio público de vivienda de la Genera-
litat.
No obstante, el reciente incremento del precio de la vivienda, tanto
en régimen de propiedad como de arrendamiento, unido a la repentina
y masiva extinción de los contratos de arrendamiento que venían ofre
-
ciéndose a un precio inferior al de mercado, ha puesto de manifiesto
que las medidas anteriores resultan insuficientes para hacer frente al
problema actual.
El incremento del precio de venta de la vivienda ha derivado en un
notable incremento de la demanda del mercado del alquiler. Sin embar-
go, dicho incremento encuentra un obstáculo insoslayable en la oferta
limitada, debido al auge de figuras como los pisos turísticos, y en par-
ticular, a la reducida oferta de alquiler público. Hasta hoy, los efectos
de la tendencia alcista de la demanda en el mercado del alquiler venían
siendo contrarrestados por los denominados alquileres sociales, pero el
proceso de venta masiva de viviendas que se ha iniciado recientemente
ha derivado en la ausencia de renovación de dicho tipo de contratos de
arrendamientos cuya titularidad, por otra parte, suele corresponder a las
personas y familias en situación más desfavorecida.
En este sentido, el reciente estudio sobre el mercado de la vivien
-
da en España entre 2014 y 2019 publicado por el Banco de España
advierte de que los precios en el mercado del alquiler han aumentado
de forma significativa durante los últimos años, incluso a un ritmo muy
superior al observado en el mercado de compraventa. Esta evolución de
los precios en el mercado del alquiler ha venido condicionada en gran
medida por el fuerte repunte de la demanda de vivienda de alquiler, el
cual, según el análisis realizado por el Banco de España, responde a un
conjunto de factores. De un lado, el endurecimiento de los criterios y
condiciones crediticias de las entidades financieras, lo que impide el
acceso a una vivienda en propiedad a las personas jóvenes o en situa-
ción económica más desfavorecida al carecer de ahorros suficientes. De
otro, se apunta también como causante de esta tendencia a las compras
de inmuebles por parte de personas extranjeras, cuya concentración en
las provincias insulares y en las de la costa mediterránea ha supuesto
un incremento desorbitado de los precios de venta y que las personas
residentes en comunidades autónomas como la valenciana deban acudir
al mercado del alquiler ante el aumento de los precios de venta.
Adicionalmente, no se debe olvidar que el conjunto de personas y
familias que en su día fueron desposeídas de sus viviendas como con-
secuencia de cualquiera de los procedimientos de ejecución hipoteca-
ria, dación en pago o venta extrajudicial, encuentran en el mercado del
alquiler la única alternativa posible para procurarse una vivienda, dado
que, en la práctica totalidad de los casos, tienen cerrado el acceso al
crédito como consecuencia de la deuda crediticia que arrastran.
No obstante, el desorbitado y reciente repunte de los precios en
el mercado del alquiler no se debe exclusivamente al aumento de la
demanda, sino que, como precisa el referido informe, también habría
venido motivado por algunos factores recientes vinculados con la ofer-
I
La situació actual de l’habitatge a la Comunitat Valenciana, sobretot
per a aquelles persones que es troben en una situació econòmica més
desafavorida, ha patit una deterioració significativa malgrat els esforços
que s’han anat realitzant en els últims anys per a solucionar un proble-
ma que s’arrossega des de la crisi econòmica i immobiliària patida al
nostre país.
Dins del marc de polítiques d’habitatge, a fi de portar a terme les
actuacions necessàries per a assegurar l’accés a l’habitatge a la Comu-
nitat Valenciana a les famílies i persones amb recursos limitats, la Gene-
ralitat ha implementat diverses iniciatives entre les quals destaca la pro-
moció d’habitatge públic o els programes d’ajudes al lloguer destinats
a una pluralitat de col·lectius i situacions. Així mateix, recentment, s’ha
intentat donar un impuls addicional a les polítiques públiques en aquesta
matèria a través del concurs convocat per a l’adquisició d’habitatges
en municipis de la Comunitat Valenciana per a la seua incorporació al
patrimoni públic d’habitatge de la Generalitat.
No obstant això, el recent increment del preu de l’habitatge, tant
en règim de propietat com d’arrendament, unit a la sobtada i massiva
extinció dels contractes d’arrendament que s’havien oferit a un preu
inferior al de mercat, ha posat de manifest que les mesures anteriors són
insuficients per a afrontar el problema actual.
L’increment del preu de venda de l’habitatge ha derivat en un nota-
ble increment de la demanda del mercat del lloguer. No obstant això,
aquest increment troba un obstacle indefugible en l’oferta limitada, a
causa de l’auge de figures com ara els pisos turístics i, en particular, a
la reduïda oferta de lloguer públic. Fins hui, els efectes de la tendència
alcista de la demanda en el mercat del lloguer eren contrarestats pels
denominats lloguers socials, però el procés de venda massiva d’habi-
tatges que s’ha iniciat recentment ha derivat en l’absència de renova-
ció d’aquest tipus de contractes d’arrendaments la titularitat dels quals,
d’altra banda, sol correspondre a les persones i famílies en situació més
desafavorida.
En aquest sentit, el recent estudi sobre el mercat de l’habitatge a
Espanya entre 2014 i 2019, publicat pel Banc d’Espanya, adverteix que
els preus en el mercat del lloguer han augmentat de manera significativa
durant els últims anys, fins i tot a un ritme molt superior al que s’ha
observat en el mercat de compravenda. Aquesta evolució dels preus en
el mercat del lloguer ha vingut condicionada en gran manera pel fort
repunt de la demanda d’habitatge de lloguer, el qual, segons l’anàlisi
realitzada pel Banc d’Espanya, respon a un conjunt de factors. D’un
costat, a l’enduriment dels criteris i condicions creditícies de les entitats
financeres, la qual cosa impedeix l’accés a un habitatge en propietat a
les persones joves o en situació econòmica més desafavorida en mancar
d’estalvis suficients. D’un altre, s’apunta també com a causant d’aques-
ta tendència a les compres d’immobles per part de persones estrangeres,
la concentració de les quals a les províncies insulars i en les de la costa
mediterrània ha suposat un increment desorbitat dels preus de venda, i
que les persones residents en comunitats autònomes com la valenciana
hagen d’acudir al mercat del lloguer davant l’augment dels preus de
venda.
Addicionalment, no s’ha d’oblidar que el conjunt de persones i
famílies que en el seu moment van ser desposseïdes dels seus habitatges
com a conseqüència de qualsevol dels procediments d’execució hipote
-
cària, dació en pagament o venda extrajudicial, troben en el mercat del
lloguer l’única alternativa possible per a procurar-se un habitatge, atès
que, en la pràctica totalitat dels casos, tenen vedat l’accés al crèdit com
a conseqüència del deute creditici que arrosseguen.
No obstant això, el desorbitat i recent repunt dels preus en el mercat
del lloguer no es deu exclusivament a l’augment de la demanda, sinó
que, com precisa el referit informe, també hauria vingut motivat per
Num. 8832 / 11.06.2020
21241
ta. Por una parte, el mercado español de alquiler se caracteriza por su
relativo escaso tamaño, en un contexto en el que el peso del régimen de
propiedad de la vivienda ha sido tradicionalmente muy elevado en com-
paración con otros países de nuestro entorno. Y, por otra parte, el pro-
greso tecnológico y el uso extensivo de Internet han facilitado la apari-
ción de plataformas digitales que han abierto el mercado tradicional de
los apartamentos turísticos a otras viviendas cuyo uso era residencial.
Esta situación dramática que describe con precisión el informe del
Banco de España en referencia a la evolución reciente del mercado
inmobiliario y, en particular, del mercado del alquiler, hasta la fecha
venía siendo contrarrestada con la oferta de viviendas en alquiler a un
precio inferior al de mercado. Esto es, la oferta de los denominados
alquileres sociales, de los cuales se venían beneficiando personas y
familias en una situación económica más desfavorecida. Ahora bien,
en los últimos meses se ha constado una tendencia consistente en la
ausencia de renovación de dichos contratos.
Según el Instituto Nacional de Estadística, en el año 2018 el número
contratos de arrendamientos por debajo del precio de mercado, como
los alquileres sociales, se redujo a menos de la mitad en la Comunitat
Valenciana. Así, en ese mismo año 2018, la conflictividad en materia
de arrendamientos urbanos por denegación de prórroga del contrato
de arrendamiento, inexistente en 2017, se ha situado como la segunda
causa de litigiosidad en materia de arrendamientos urbanos, sólo por
detrás de la falta de pago de la renta.
Como advierte el mencionado informe de Banco de España, durante
los últimos años se ha observado un cierto incremento del peso de los
inversores institucionales y los fondos de inversión especializados. Sin
embargo, la concentración de la propiedad inmobiliaria, también de
la residencial, en un número más reducido de agentes económicos no
ayuda a corregir esta situación, sino que la empeora. En efecto, atendida
la escasez de oferta disponible, la cuota de mercado que alcanzan estos
fondos es suficiente para asegurarles una posición dominante en el mer-
cado, así como un considerable control de precios.
El Banco de España, a la vista del exhaustivo análisis realizado,
concluye su estudio sentenciando que: «durante los últimos años han
aumentado las dificultades para el acceso a la vivienda para determina-
dos colectivos, como los jóvenes, los hogares con rentas más bajas y los
que residen en áreas metropolitanas.» Es decir, para aquellas personas
que se encuentran en una situación más desfavorecida y a las que les
resulta imposible subvertir los efectos adversos del mercado inmobi-
liario. Con el objeto de hacer frente a estos retos sociales, el Banco
de España concluye que: «la intervención pública en el mercado del
alquiler puede contribuir a aliviar estos problemas.» Y, así mismo, añade
que: «de entre las distintas medidas, las que parecen más efectivas para
este fin son aquellas que se centran en incrementar de manera estable
la oferta de vivienda en arrendamiento a disposición de los colectivos
más vulnerables.»
A este deterioro sufrido en el último año, se suma, de forma impre-
vista y muy perjudicial, las consecuencias que la pandemia generada por
la Covid-19 está causando y, probablemente, causará, en la actividad
económica. Como es previsible, repercutirá de manera más acusada en
las personas cuya situación económica es más precaria, especialmente,
en lo que respecta a las necesidades de vivienda. Las situaciones de
desempleo y de pérdidas de ingreso que ha originado o puede originar
en el futuro, influyen también en la posibilidad de afrontar las necesi-
dades básicas como son el pago de hipotecas o el pago del alquiler, y
en la experiencia adquirida en anteriores crisis, ello puede desembocar
en que una parte de la ciudadanía no pueda hacer efectivo su derecho
a una vivienda.
La previsión de medidas en materia de vivienda mediante decreto
ley para dar una respuesta inmediata a las miles de familias que pue-
den encontrarse en riesgo de exclusión residencial es inaplazable y su
adopción ha sido avalada por el Tribunal Constitucional siempre que
concurra una motivación explícita y razonada de la necesidad, enten-
diendo por tal que la coyuntura económica exige una rápida respuesta;
y la urgencia, asumiendo como tal que la dilación en el tiempo de la
adopción de la medida de que se trate mediante una tramitación por el
cauce normativo ordinario podría generar algún perjuicio.
Analizados los datos de la evolución del mercado laboral en la
Comunitat Valenciana relativos a los últimos tres meses, podemos afir-
mar que nos encontramos ante una situación imprevisible y de extrema
gravedad que se agudiza mes a mes y que requiere de una actuación
alguns factors recents vinculats amb l’oferta. D’una banda, el mercat
espanyol de lloguer es caracteritza per la seua relativa escassa grandària,
en un context en què el pes del règim de propietat de l’habitatge ha sigut
tradicionalment molt elevat en comparació amb altres països del nostre
entorn. I, d’altra banda, el progrés tecnològic i l’ús extensiu d’Internet
han facilitat l’aparició de plataformes digitals, que han obert el mercat
tradicional dels apartaments turístics a altres habitatges l’ús dels quals
era residencial.
Aquesta situació dramàtica que descriu amb exactitud l’informe del
Banc d’Espanya en referència a l’evolució recent del mercat immobili-
ari i, en particular, del mercat del lloguer, fins hui era contrarestada amb
l’oferta d’habitatges en lloguer a un preu inferior al de mercat. Això és,
l’oferta dels denominats lloguers socials, dels quals s’havien beneficiat
persones i famílies en una situació econòmica més desafavorida. Ara bé,
en els últims mesos s’ha constatat una tendència consistent en l’absència
de renovació d’aquests contractes.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2018 el nombre con-
tractes d’arrendaments per davall del preu de mercat, com els lloguers
socials, es va reduir a menys de la meitat a la Comunitat Valenciana.
Així, en aqueix mateix any 2018, la conflictivitat en matèria d’arrenda-
ments urbans per denegació de pròrroga del contracte d’arrendament,
inexistent en 2017, s’ha situat com la segona causa de litigiositat en
matèria d’arrendaments urbans, només per darrere de la falta de paga
-
ment de la renda.
Com adverteix l’informe de Banc d’Espanya adés esmentat, durant
els últims anys s’ha observat un cert increment del pes dels inversors
institucionals i els fons d’inversió especialitzats. No obstant això, la
concentració de la propietat immobiliària, també de la residencial, en
un nombre més reduït d’agents econòmics, no ajuda a corregir aquesta
situació, sinó que l’empitjora. En efecte, atesa l’escassetat d’oferta dis-
ponible, la quota de mercat que aconsegueixen aquests fons és suficient
per a assegurar-los una posició dominant en el mercat, així com un con-
siderable control de preus.
El Banc d’Espanya, a la vista de l’exhaustiva anàlisi realitzada, con-
clou el seu estudi sentenciant que: «durant els últims anys han augmen-
tat les dificultats per a l’accés a l’habitatge per a determinats col·lectius,
com els joves, les llars amb rendes més baixes i els qui resideixen en
àrees metropolitanes». És a dir, per a aquelles persones que es troben
en una situació més desafavorida i a les quals els és impossible subver-
tir els efectes adversos del mercat immobiliari. A fi d’afrontar aquests
reptes socials, el Banc d’Espanya conclou que: «la intervenció pública
en el mercat del lloguer pot contribuir a alleujar aquests problemes». I,
així mateix, afig que: «entre les diferents mesures, les que semblen més
efectives per a aquesta finalitat són aquelles que se centren a incremen-
tar de manera estable l’oferta d’habitatge en arrendament a disposició
dels col·lectius més vulnerables».
A aquesta deterioració patida en l’últim any, se sumen, de manera
imprevista i molt perjudicial, les conseqüències que la pandèmia gene-
rada per la Covid-19 està causant i, probablement, causarà, en l’activitat
econòmica. Com és previsible, repercutirà de manera més acusada en
les persones la situació econòmica de les quals és més precària, especi-
alment, pel que fa a les necessitats d’habitatge. Les situacions de deso-
cupació i de pèrdues d’ingrés que ha originat o pot originar en el futur,
influeixen també en la possibilitat d’afrontar les necessitats bàsiques
com són el pagament d’hipoteques o el pagament del lloguer, i amb
l’experiència adquirida en anteriors crisis, això pot desembocar en el
fet que una part de la ciutadania no puga fer efectiu el seu dret a un
habitatge.
La previsió de mesures en matèria d’habitatge mitjançant decret llei
per a donar una resposta immediata als milers de famílies que poden
trobar-se en risc d’exclusió residencial, és inajornable i la seua adopció
ha sigut avalada pel Tribunal Constitucional sempre que concórrega
una motivació explícita i raonada de la necessitat, entenent per tal que
la conjuntura econòmica exigeix una ràpida resposta, i la urgència, assu-
mint com a tal que la dilació en el temps de l’adopció de la mesura de
què es tracte, mitjançant una tramitació per la via normativa ordinària,
podria generar algun perjudici.
Analitzades les dades de l’evolució del mercat laboral a la Comu-
nitat Valenciana, relatives als últims tres mesos, podem afirmar que
ens trobem davant una situació imprevisible i d’extrema gravetat que
Num. 8832 / 11.06.2020
21242
inmediata de los poderes públicos para garantizar el acceso a la vivien-
da. Según la Encuesta de Población Activa del mes de abril de 2020,
cerca de medio millón de personas (439.942 personas) se encuentran en
situación de desempleo. Por su parte, de la información ofrecida por la
Dirección General de Empleo referida al número de personas afectadas
por un Expediente de Regulación Temporal de Empleo (ERTE), se evi-
dencia que las cifras vienen incrementándose por cientos de miles cada
mes desde los últimos tres meses. Así, de las 214.448 personas sujetas
a un ERTE el pasado 31 de marzo, se pasó a las 292.685 personas el
pasado 30 de abril, alcanzando las 411.216 personas el pasado 29 de
mayo. De las cifras anteriores podemos concluir que el 35’02 % de la
población activa de la Comunitat Valenciana se encuentra en situación
de desempleo o afectada por un ERTE.
De este modo, el impacto económico y social que la crisis sanita-
ria ocasionada por la Covid-19 está ejerciendo sobre las personas en
situación de vulnerabilidad es incuestionable, así como también lo es el
aumento del riesgo de exclusión residencial si no se adoptan medidas
con carácter inmediato. Todo ello evidencia la concurrencia de los moti-
vos que justifican la extraordinaria y urgente necesidad de implementar
los mecanismos para ampliar la red pública de vivienda sin dilación.
Aunque todavía es muy pronto para disponer de datos específicos
sobre el impacto de la Covid-19 en las tasas de pobreza de nuestro país,
diversos estudios e informes emitidos por algunas instituciones ponen
de manifiesto que la pérdida de ingresos motivada por la emergencia
sanitaria ha afectado más intensamente a los hogares que antes de la
crisis ya tenían ingresos muy bajos y serios problemas para el acceso
a la vivienda.
En este sentido, el estudio sobre el mercado de la vivienda en Espa-
ña entre 2014 y 2019 realizado por el Banco de España, advierte de que
la crisis de la Covid-19, en la medida en que va a generar un profundo
efecto contractivo sobre las rentas y la actividad económica, al menos
en el corto plazo, previsiblemente impactará en la situación del mer-
cado inmobiliario. Así mismo, entiende que, sin perjuicio de que las
medidas temporales aprobadas por el Gobierno para aliviar la presión
financiera de los segmentos más vulnerables, como la moratoria de las
hipotecas o el aplazamiento del pago de los alquileres, contribuirán a
mitigar los efectos adversos en el corto plazo, éstas no dan respuesta a
la gran incertidumbre que existe sobre los efectos a medio plazo sobre
el mercado inmobiliario.
A mayor abundamiento, cabe recordar que la contención de la
mayor crisis sanitaria conocida en décadas, sólo ha sido posible median-
te el confinamiento de toda la población en viviendas. Organismos
como la OMS, han insistido en la necesidad de atacar una pandemia
que trasciende a cualquier frontera geográfica, mediante el encierro
en los hogares, y observando estrictas medidas de seguridad cuando
haya que cubrir las necesidades vitales básicas, como la adquisición
de los alimentos o medicamentos. En consecuencia, la vivienda se ha
constituido como el eje central de refugio, seguridad y protección de la
ciudadanía y ahora, más que nunca, es responsabilidad de los poderes
públicos garantizar el debido acceso a la misma.
En este contexto, la posibilidad de proporcionar una vivienda a las
personas más vulnerables transciende el derecho a la vivienda, cuya
importancia no obstante se halla reconocida en múltiples instrumentos
internacionales de derechos humanos así como en nuestra Constitución
y nuestro Estatuto de Autonomía, para incidir directamente en el dere-
cho a la salud de toda la comunidad.
En esta línea de razonamiento, y siguiendo la doctrina constitucio-
nal (STC 61/2018), cabe argumentar que el recurso al decreto ley para
la ampliación de la vivienda pública en la Comunitat Valenciana tiene
una doble motivación cada una de las cuales, por sí sola, serviría para
justificar la iniciativa. Por un lado, nos recuerda la citada sentencia que
el uso del decreto ley se ha venido aceptando en situaciones que se han
calificado como «coyunturas económicas problemáticas». Y parece evi
-
dente que la magnitud de la tragedia por la pérdida de vidas humanas y
las devastadoras consecuencias sociales y económicas derivadas de la
necesaria adopción de medidas para la contención de la pandemia justi-
fican suficientemente la actuación normativa de urgencia. Pero también
ha admitido, por otro lado, «… que el hecho de que se considere una
reforma estructural no impide, por sí sola, la utilización de la figura
del decreto ley, pues el posible carácter estructural del problema que se
pretende atajar no excluye que dicho problema pueda convertirse en un
momento dado en un supuesto de extraordinaria y urgente necesidad.»
s’aguditza mes a mes i que requereix una actuació immediata dels
poders públics per a garantir l’accés a l’habitatge. Segons l’Enquesta de
Població Activa del mes d’abril de 2020, prop de mig milió de persones
(439.942 persones) es troben en situació de desocupació. D’altra banda,
de la informació oferida per la Direcció General d’Ocupació referida al
nombre de persones afectades per un expedient de regulació temporal
d’ocupació (ERTO), s’evidencia que les xifres s’incrementen per cente-
nars de milers cada mes des dels últims tres mesos. Així, de les 214.448
persones subjectes a un ERTO el passat 31 de març, es va passar a les
292.685 persones el passat 30 d’abril, i van arribar a les 411.216 perso-
nes el passat 29 de maig. De les xifres anteriors podem concloure que
el 35,02 % de la població activa de la Comunitat Valenciana es troba en
situació de desocupació o afectada per un ERTO.
D’aquesta manera, l’impacte econòmic i social que la crisi sanitària
ocasionada per la Covid-19 està exercint sobre les persones en situació
de vulnerabilitat és inqüestionable, així com ho és l’augment del risc
d’exclusió residencial, si no s’adopten mesures amb caràcter immediat.
Tot això evidencia la concurrència dels motius que justifiquen l’extraor-
dinària i urgent necessitat d’implementar els mecanismes per a ampliar
la xarxa pública d’habitatge sense dilació.
Malgrat que encara és molt prompte per a disposar de dades especí-
fiques sobre l’impacte de la Covid-19 en les taxes de pobresa del nostre
país, diversos estudis i informes emesos per algunes institucions posen
en relleu que la pèrdua d’ingressos, motivada per l’emergència sanità-
ria, ha afectat més intensament les llars que abans de la crisi ja tenien
ingressos molt baixos i seriosos problemes per a l’accés a l’habitatge.
En aquest sentit, l’estudi sobre el mercat de l’habitatge a Espanya
entre 2014 i 2019 realitzat pel Banc d’Espanya, adverteix que la crisi
de la Covid-19, en la mesura que generarà un profund efecte contrac-
tiu sobre les rendes i l’activitat econòmica, almenys en el curt termini,
previsiblement impactarà en la situació del mercat immobiliari. Així
mateix, entén que, sense perjudici que les mesures temporals aprovades
pel Govern per a alleujar la pressió financera dels segments més vulne-
rables, com la moratòria de les hipoteques o l’ajornament del pagament
dels lloguers, contribuirà a mitigar els efectes adversos en el curt ter-
mini, aquestes no donen resposta a la gran incertesa que hi ha sobre els
efectes a mitjà termini sobre el mercat immobiliari.
Per si no fora prou, cal recordar que la contenció de la crisi sanitària
més gran coneguda en dècades, només ha sigut possible mitjançant el
confinament de tota la població en habitatges. Organismes com l’OMS
han insistit en la necessitat d’atacar una pandèmia que transcendeix
qualsevol frontera geogràfica, mitjançant el tancament en les llars i
observant estrictes mesures de seguretat quan calga cobrir les necessi-
tats vitals bàsiques com l’adquisició dels aliments o medicaments. En
conseqüència, l’habitatge s’ha constituït com l’eix central de refugi,
seguretat i protecció de la ciutadania i ara, més que mai, és responsabi-
litat dels poders públics garantir-hi l’accés degut.
En aquest context, la possibilitat de proporcionar un habitatge a les
persones més vulnerables transcendeix el dret a l’habitatge, la impor-
tància del qual, no obstant això, es troba reconeguda en múltiples instru-
ments internacionals de drets humans, així com en la nostra Constitució
i el nostre Estatut d’Autonomia, per a incidir directament en el dret a la
salut de tota la comunitat.
En aquesta línia de raonament, i seguint la doctrina constitucional
(STC 61/2018), cal argumentar que el recurs al decret llei per a l’am-
pliació de l’habitatge públic a la Comunitat Valenciana té una doble
motivació, cadascuna de les quals, per si sola, serviria per a justifi-
car-hi la iniciativa. D’una banda, ens recorda la citada sentència que
l’ús del decret llei s’ha anat acceptant en situacions que s’han qualificat
de «conjuntures econòmiques problemàtiques». I sembla evident que
la magnitud de la tragèdia per la pèrdua de vides humanes i les devas-
tadores conseqüències socials i econòmiques, derivades de la necessà-
ria adopció de mesures per a la contenció de la pandèmia, justifiquen
suficientment l’actuació normativa d’urgència. Però també ha admès,
d’altra banda, «… que el fet que es considere una reforma estructural
no impedeix, per si sola, la utilització de la figura del decret llei, perquè
el possible caràcter estructural del problema que es pretén afrontar no
exclou que aquest problema puga convertir-se, en un moment donat, en
un supòsit d’extraordinària i urgent necessitat».
Num. 8832 / 11.06.2020
21243
En consecuencia, resulta urgente y necesario atajar el actual escena-
rio de vulnerabilidad y riesgo residencial desencadenado por la Covid-
19 adoptando las medidas que faciliten la inmediata ampliación de la
red de viviendas públicas en la Comunitat para su puesta a disposición
de la ciudadanía valenciana, y en particular, de los colectivos vulnera-
bles como medio para afrontar las graves consecuencias y proteger la
salud pública.
Con la finalidad de abordar este nuevo problema de forma eficaz,
y para evitar que nuestra ciudadanía quede privada de este derecho en
un contexto económico desfavorable, la Generalitat necesita dotarse de
instrumentos más eficaces que los previstos hasta el momento, a fin de
crear una verdadera red de vivienda pública que permita, con la mayor
urgencia posible, dar alternativas a quienes no pueden acceder al mer-
cado libre de vivienda, tanto de compra, como de alquiler, así como dar
cobertura a quienes padecen una situación de emergencia en el ámbito
de la vivienda.
La Comunitat Valenciana posee competencia exclusiva en materia
de vivienda, tal y como se recoge en el artículo 49.1.9ª del Estatuto de
Autonomía, y de acuerdo con el marco de distribución de competen-
cias diseñado por la Constitución, en su artículo 148.1.3ª. Asimismo,
el derecho a la vivienda no sólo se halla plasmado en la Constitución,
en su artículo 47, como un mandato a los poderes públicos, sino que el
Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, en su artículo 16,
también establece el derecho a la vivienda digna como un derecho de
la ciudadanía valenciana. Y, en consecuencia, es la Generalitat, como
poder público con competencia exclusiva en la materia, quien debe
afrontar de forma decidida la garantía de este derecho.
El presente decreto ley pretende dar respuesta a estas nuevas situa-
ciones con carácter urgente e inmediato imprimiendo un nuevo impulso
al derecho de adquisición preferente de la Administración, de forma que
con el ejercicio del mismo se convierta en una realidad la existencia de
un parque público de vivienda que, del mismo modo que ocurre en otros
países, contribuya de forma eficaz a garantizar el derecho a la vivienda
en nuestra tierra.
II
El título I regula los derechos de adquisición preferente de la Gene
-
ralitat sobre las viviendas de protección pública, clarificando algunos
aspectos procedimentales de la legislación anterior.
Con el objeto de dotar a la ciudadanía de una red de viviendas públi-
cas con vocación de permanencia, se introduce por primera vez la califi-
cación permanente de las viviendas adquiridas mediante el ejercicio de
los derechos de tanto y retracto, lo que supone la incorporación de estas
viviendas al régimen de protección pública a todos los efectos y sin
límite temporal. De este modo, se pretenden corregir las ineficiencias
derivadas de los regímenes de protección temporal o de los diversos
instrumentos de ayudas públicas para la adquisición de viviendas en
el mercado libre, dado que no han resultado adecuados para la cons-
trucción de un parque público de viviendas. Huelga decir que, pese a
la cantidad de recursos públicos invertidos a lo largo de los años en
nuestra Comunitat en materia de vivienda, el número de viviendas de
protección pública es insuficiente para atender las necesidades bási-
cas de la ciudadanía valenciana, por lo que, en el actual contexto de
emergencia, resulta inaplazable la adopción de nuevas soluciones que
corrijan la situación diagnosticada.
Por otra parte, en la línea iniciada por la Ley 2/2017, de 3 de febre-
ro, de la función social de la vivienda de la Comunitat Valenciana, se
apuesta por la descentralización de las políticas públicas en materia de
vivienda, invitando a los municipios a establecer un sistema de colabo-
ración y apoyo mutuo a fin de llevar a término las actuaciones necesa-
rias para asegurar el acceso a una vivienda a las familias y personas con
recursos limitados respetando, en todo caso, la autonomía municipal.
De un lado, se prevén diversos mecanismos para crear o ampliar
el parque público municipal de viviendas de aquellos municipios que
así lo deseen mediante el ejercicio de los derechos de adquisición pre-
ferente a su favor o la cesión de los citados derechos. En el primer
caso, la Generalitat ejercitará los derechos a favor de los municipios que
no tengan la posibilidad de llevar a cabo la tramitación administrativa.
En el segundo, los municipios a cuyo favor se cedan los derechos de
adquisición preferente mediante la firma del correspondiente convenio
En conseqüència, és urgent i necessari fer front a l’actual escenari
de vulnerabilitat i risc residencial desencadenat per la Covid-19 i adop-
tar les mesures que faciliten la immediata ampliació de la xarxa d’habi-
tatges públics a la Comunitat per a la seua posada a la disposició de la
ciutadania valenciana i, en particular, dels col·lectius vulnerables com
a mitjà per a afrontar les greus conseqüències i protegir la salut pública.
Amb la finalitat d’abordar aquest nou problema de manera eficaç i
per a evitar que la nostra ciutadania quede privada d’aquest dret en un
context econòmic desfavorable, la Generalitat necessita dotar-se d’ins-
truments més eficaços que els previstos fins al moment, a fi de crear una
vertadera xarxa d’habitatge públic que permeta, amb la urgència més
gran possible, donar alternatives als qui no poden accedir al mercat lliu-
re d’habitatge, tant de compra com de lloguer, així com donar cobertura
als qui pateixen una situació d’emergència en l’àmbit de l’habitatge.
La Comunitat Valenciana posseeix competència exclusiva en matè-
ria d’habitatge, tal com es recull en l’article 49.1.9
a
de l’Estatut d’Auto-
nomia, i d’acord amb el marc de distribució de competències dissenyat
per la Constitució, en l’article 148.1.3a. Així mateix, el dret a l’habitatge
no sols es troba plasmat en la Constitució, en l’article 47, com un man-
dat als poders públics, sinó que l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat
Valenciana, en l’article 16, també estableix el dret a l’habitatge digne
com un dret de la ciutadania valenciana. I, en conseqüència, és la Gene-
ralitat, com a poder públic amb competència exclusiva en la matèria, la
que ha d’afrontar de forma decidida la garantia d’aquest dret.
El present decret llei pretén donar resposta a aquestes noves situ-
acions, amb caràcter urgent i immediat, i donar un nou impuls al dret
d’adquisició preferent de l’Administració, de manera que amb el seu
exercici es convertisca en una realitat l’existència d’un parc públic d’ha-
bitatge que, com ocorre en altres països, contribuïsca de forma eficaç a
garantir el dret a l’habitatge en la nostra terra.
II
El títol I regula els drets d’adquisició preferent de la Generalitat
sobre els habitatges de protecció pública, i aclareix alguns aspectes pro-
cedimentals de la legislació anterior.
A fi de dotar la ciutadania d’una xarxa d’habitatges públics amb
vocació de permanència, s’introdueix per primera vegada la qualificació
permanent dels habitatges adquirits mitjançant l’exercici dels drets de
tanteig i retracte, la qual cosa suposa la incorporació d’aquests habitat-
ges al règim de protecció pública amb caràcter general i sense límit tem-
poral. D’aquesta manera, es pretenen corregir les ineficiències derivades
dels règims de protecció temporal o dels diversos instruments d’ajudes
públiques per a l’adquisició d’habitatges en el mercat lliure, atès que
no han resultat adequats per a la construcció d’un parc públic d’habitat-
ges. Valga dir que, malgrat la quantitat de recursos públics invertits al
llarg dels anys en la nostra Comunitat en matèria d’habitatge, el nombre
d’habitatges de protecció pública és insuficient per a atendre les neces-
sitats bàsiques de la ciutadania valenciana, per la qual cosa, en l’actual
context d’emergència, és inajornable l’adopció de noves solucions que
corregisquen la situació diagnosticada.
D’altra banda, en la línia iniciada per la Llei 2/2017, de 3 de febrer,
de la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, s’aposta
per la descentralització de les polítiques públiques en matèria d’habi-
tatge, tot convidant els municipis a establir un sistema de col·laboració
i suport mutu, a fi de portar a terme les actuacions necessàries per a
assegurar l’accés a un habitatge a les famílies i persones amb recursos
limitats respectant, en tot cas, l’autonomia municipal.
D’un costat, es preveuen diversos mecanismes per a crear o ampliar
el parc públic municipal d’habitatges d’aquells municipis que així ho
desitgen, mitjançant l’exercici dels drets d’adquisició preferent a favor
seu o la cessió dels citats drets. En el primer cas, la Generalitat exer-
citarà els drets a favor dels municipis que no tinguen la possibilitat de
dur a terme la tramitació administrativa. En el segon, els municipis a
favor dels quals se cedisquen els drets d’adquisició preferent, mitjan-
çant la signatura del corresponent conveni, podran exercitar de manera
autònoma els citats drets d’acord amb el procediment regulat en la llei.
Num. 8832 / 11.06.2020
21244
podrán ejercitar de manera autónoma los citados derechos de acuerdo
con el procedimiento regulado en la ley.
De otro, en el marco de una acción conjunta en políticas de vivienda
y con el propósito de garantizar la participación activa de todos aquellos
municipios que lo deseen, aun cuando no les resulte posible la adqui-
sición de viviendas, se prevé la cesión temporal del uso de las vivien-
das de la Generalitat a los municipios donde radiquen para su gestión.
Con ello, se persigue una gestión más eficiente del parque público de
viviendas y una mayor proximidad a la ciudadanía, lo que reportará un
beneficio directo en el servicio público que se preste.
Por último, en este título se sistematizan los necesarios deberes de
colaboración de organismos y funcionarias y funcionarios públicos, con
la finalidad de asegurar el cumplimiento y control de las obligaciones
derivadas de los derechos de adquisición preferente de la Generalitat.
III
El título II regula los derechos de adquisición preferente a favor de
la Generalitat en las transmisiones de viviendas adquiridas mediante
procesos de realización patrimonial para el pago de deudas hipotecarias
o en las transmisiones relativas a grandes operaciones inmobiliarias.
Esta previsión persigue, de un lado, la ampliación del parque
público de viviendas de las administraciones públicas de la Comunitat
Valenciana para poder destinarlas a personas y familias en situación de
vulnerabilidad y, de otro, mitigar las consecuencias desfavorables de los
grupos sociales más desfavorecidos que, tras la pérdida de la propiedad
de su vivienda, ahora ven amenazada la posibilidad de mantenerse en
la misma en régimen de arrendamiento por su falta de renovación; así
como remediar la situación de aquellas personas que, habiendo conso-
lidado un derecho subjetivo respecto de la vivienda, se encuentren ante
el riesgo de ser desalojados sin ningún tipo de alternativa habitacional.
El ejercicio de los derechos de adquisición preferente en las ante-
dichas transmisiones se limita a las viviendas ubicadas en las áreas de
necesidad de vivienda (ANHA) declaradas por la Generalitat, por ser
éstas las áreas en las que la Generalitat no dispone de medios suficientes
para satisfacer la necesidad de vivienda no satisfecha por el mercado
libre. Con ello, se garantiza que la intervención de la administración es
la mínima e imprescindible para hacer frente a la situación de emergen-
cia cuyos efectos se persigue paliar.
Para la delimitación de las áreas de necesidad de vivienda se prevé
la elaboración y aprobación por parte de la Generalitat de un catálogo de
áreas de necesidad de vivienda en el plazo máximo de seis meses desde
la entrada en vigor de este decreto ley. Este catálogo podrá comprender
todas aquellas áreas en las que el acceso a la vivienda resulte afectado
negativamente por un fenómeno social, económico, demográfico geo-
gráfico, climatológico o de salud pública. Hasta la entrada en vigor de
dicho catálogo, y con el objeto de asegurar la aplicación inmediata de
la norma, se prevé un régimen transitorio en virtud del cual se consi-
deran áreas de necesidad de vivienda a los municipios previstos en la
Resolución de 15 de abril de 2019, de la Presidencia de la Generali-
tat, sobre la asignación de la línea específica del fondo de cooperación
municipal para la lucha contra el despoblamiento de los municipios de
la Comunitat Valenciana, y en el informe de necesidad de vivienda en la
Comunitat Valenciana de 2020 realizado por el Observatorio del Hábitat
y la Segregación Urbana.
En el marco de un modelo avanzado de descentralización en las
políticas de vivienda, tratando de incentivar que los municipios par-
ticipen activamente de dichas políticas, se prevé la posibilidad de que
aquellos municipios no incluidos en el Catálogo de áreas de necesidad
de vivienda delimiten las áreas de necesidad de su ámbito territorial
para ser incluidos en dicho catálogo cuando concurra alguno de los
fenómenos de afección negativa, previa comprobación por parte de la
Generalitat de que la delimitación se ajusta a los parámetros descritos.
Así mismo, se determina el destino, el proceso de adjudicación y
su calificación permanente como viviendas protegidas de las viviendas
adquiridas por este medio, con el propósito de que su adquisición se
ponga al servicio del interés general y, en particular, al cumplimiento
de la función social presente y futura.
Por último, se modifica la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la
Vivienda de la Comunidad Valenciana con el objeto de adecuar su
regulación a las nuevas previsiones introducidas por este decreto ley y
D’un altre, en el marc d’una acció conjunta en polítiques d’habi-
tatge i amb el propòsit de garantir la participació activa de tots aquells
municipis que ho desitgen, encara que no els siga possible l’adquisi-
ció d’habitatges, es preveu la cessió temporal de l’ús dels habitatges
de la Generalitat als municipis on es troben per a la seua gestió. Amb
això, es persegueix una gestió més eficient del parc públic d’habitatges
i una major proximitat a la ciutadania, la qual cosa reportarà un benefici
directe en el servei públic que es preste.
Finalment, en aquest títol se sistematitzen els necessaris deures de
col·laboració d’organismes i funcionàries i funcionaris públics, amb la
finalitat d’assegurar el compliment i control de les obligacions deriva-
des dels drets d’adquisició preferent de la Generalitat.
III
El títol II regula els drets d’adquisició preferent a favor de la Gene-
ralitat en les transmissions d’habitatges adquirits, mitjançant processos
de realització patrimonial per al pagament de deutes hipotecaris o en les
transmissions relatives a grans operacions immobiliàries.
Aquesta previsió persegueix, d’un costat, l’ampliació del parc
públic d’habitatges de les administracions públiques de la Comunitat
Valenciana per a poder destinar-los a persones i famílies en situació de
vulnerabilitat i, d’un altre, mitigar les conseqüències desfavorables dels
grups socials més desafavorits que, després de la pèrdua de la propietat
del seu habitatge, ara veuen amenaçada la possibilitat de mantenir-s’hi
en règim d’arrendament per la seua manca de renovació, així com reme-
iar la situació d’aquelles persones que, havent consolidat un dret subjec-
tiu respecte de l’habitatge, es troben davant el risc de ser-ne desallotjats
sense cap mena d’alternativa habitacional.
L’exercici dels drets d’adquisició preferent en les avantdites trans-
missions es limita als habitatges situats en les àrees de necessitat d’ha-
bitatge (ANHA) declarades per la Generalitat, per ser aquestes les àrees
en què la Generalitat no disposa de mitjans suficients per a satisfer la
necessitat d’habitatge no satisfeta pel mercat lliure. Amb això, es garan-
teix que la intervenció de l’Administració és la mínima i imprescindible
per a fer front a la situació d’emergència els efectes de la qual es per-
segueix pal·liar.
Per a la delimitació de les àrees de necessitat d’habitatge es preveu
l’elaboració i aprovació per part de la Generalitat d’un catàleg d’àre-
es de necessitat d’habitatge en el termini màxim de sis mesos des de
l’entrada en vigor d’aquest decret llei. Aquest catàleg podrà compren-
dre totes aquelles àrees en les quals l’accés a l’habitatge resulte afectat
negativament per un fenomen social, econòmic, demogràfic geogràfic,
climatològic o de salut pública. Fins a l’entrada en vigor d’aquest catà-
leg, i a fi d’assegurar l’aplicació immediata de la norma, es preveu un
règim transitori en virtut del qual es consideren àrees de necessitat d’ha-
bitatge els municipis inclosos en la Resolució de 15 d’abril de 2019, de
la Presidència de la Generalitat, sobre l’assignació de la línia específica
del fons de cooperació municipal per a la lluita contra el despoblament
dels municipis de la Comunitat Valenciana, i en l’informe de necessitat
d’habitatge a la Comunitat Valenciana de 2020, realitzat per l’Observa-
tori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana.
En el marc d’un model avançat de descentralització en les polítiques
d’habitatge, tractant d’incentivar que els municipis participen activa-
ment d’aquestes polítiques, es preveu la possibilitat que aquells munici-
pis no inclosos en el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge delimiten
les àrees de necessitat del seu àmbit territorial, per a ser inclosos en
aquest catàleg quan concórrega algun dels fenòmens d’afecció negativa,
amb la comprovació prèvia per part de la Generalitat que la delimitació
s’ajusta als paràmetres descrits.
Alhora, es determina la destinació, el procés d’adjudicació i la seua
qualificació permanent com a habitatges protegits dels habitatges adqui-
rits per aquest mitjà, amb el propòsit que la seua adquisició es pose al
servei de l’interés general i, en particular, al compliment de la funció
social present i futura.
Finalment, es modifica la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habi-
tatge de la Comunitat Valenciana, a fi d’adequar-ne la regulació a les
noves previsions introduïdes per aquest decret llei, i de reforçar el règim
Num. 8832 / 11.06.2020
21245
reforzar el régimen sancionador para el incumplimiento de las obliga-
ciones derivadas de los derechos de adquisición preferente previstos a
favor de la Generalitat.
En definitiva, se pretende dar respuesta a una realidad sobrevenida
que coloca a gran parte de la población valenciana en una situación de
emergencia y riesgo de exclusión residencial, mediante la actuación
conjunta y coordinada de las administraciones públicas de la Comunitat
Valenciana.
IV
La jurisprudencia del Tribunal constitucional ha respaldado la apro-
bación de disposiciones de carácter socio económico mediante el ins-
trumento normativo del real decreto ley en aquellos casos en los que se
aprecie una motivación explícita y razonada de la necesidad y urgencia
de la medida. El carácter “necesario” se ha afirmado en los casos de
coyunturas económicas problemáticas que exigen una rápida respuesta.
Por su parte, la urgencia se ha aceptado cuando la dilación en el tiempo
de la adopción de la medida de que se trate mediante una tramitación
por el cauce normativo ordinario podría generar algún perjuicio.
Ambos aspectos confluyen en esta norma relativa a la ampliación de
vivienda pública en la Comunitat Valenciana, dadas las circunstancias
económicas y sociales expresadas en el primer párrafo de este preám-
bulo. Los problemas estructurales de acceso a la vivienda y la necesidad
de asegurar su función social se han visto sumamente agravados con la
crisis sanitaria ocasionada por la Covid-19, cuyo impacto económico
y social está agudizando tanto cualitativa como cuantitativamente las
situaciones de vulnerabilidad así como los riesgos de cronificación y
aumento de la pobreza en el futuro, con especial afectación a jóvenes y
familias monoparentales. La vivienda, como derecho social básico para
permitir el disfrute del resto de derechos, se ha convertido en un ele-
mento de bienestar y de salud imprescindible para permitir la gestión de
la grave crisis sanitaria acaecida. La posibilidad de que se repitan crisis
como la vivida exige que las instituciones utilicen todos los medios a su
alcance para asegurar el derecho a una vivienda adecuada, que pueda ser
el refugio de las personas frente a nuevas amenazas sanitarias.
En este sentido, y teniendo en cuenta que las medidas de contención
y prevención de la Covid-19 deben acompañarse de contenido económi-
co y social para afrontar sus consecuencias en la ciudadanía en el corto
y medio plazo, en particular, en los colectivos vulnerables, no adoptar
esta norma con carácter urgente podría ahondar en el problema anterior-
mente señalado, lo cual pone de manifiesto la concurrencia de los moti-
vos que justifican la extraordinaria y urgente necesidad de su adopción.
La justificación de la utilización del instrumento del decreto ley se
apoya igualmente en una dilatada jurisprudencia del Tribunal Consti-
tucional, cuyos requisitos esta norma cumple. Así, cabe recordar que
nuestro Tribunal Constitucional, en las sentencias 6/1983, de 4 de febre-
ro, F. 5; 11/2002, de 17 de enero, F. 4, 137/2003, de 3 de julio, F. 3 y
189/2005, de 7 julio, F. 3, ha vinculado la utilización de esta norma a
la solución de una situación concreta que dentro de los objetivos del
órgano emisor, y por razones difíciles de prever, requiere una acción
normativa inmediata en un plazo más breve que el requerido por la vía
normal o por el procedimiento de urgencia para la tramitación parla-
mentaria de las leyes.
En concreto, la doctrina constitucional contenida en la STC
61/2018, que recoge la jurisprudencia anterior más relevante, indica
que el uso del decreto ley se ha venido aceptando en situaciones que
se han calificado como «coyunturas económicas problemáticas». Evi-
dentemente, y según los datos aportados en el primer párrafo de este
preámbulo, la Comunitat Valenciana atraviesa una situación de crisis
económico-social, derivada de pandemia provocada por la Covid19,
que requiere la adopción de una normativa de urgencia orientada a hacer
efectivo el derecho a la vivienda.
Evidentemente, y así lo ha admitido el propio tribunal, lo anterior
no excluye la adopción de normas que impliquen reformas estructurales
y que solucionen problemas con carácter igualmente estructural que se
hayan visto agravados en un momento concreto. En palabras del tribu-
nal: “… el hecho de que se considere una reforma estructural no impide,
por sí sola, la utilización de la figura del decreto ley, pues el posible
carácter estructural del problema que se pretende atajar no excluye que
sancionador per l’incompliment de les obligacions derivades dels drets
d’adquisició preferent previstos a favor de la Generalitat.
En definitiva, es pretén donar resposta a una realitat sobrevinguda
que col·loca gran part de la població valenciana en una situació d’emer-
gència i risc d’exclusió residencial, mitjançant l’actuació conjunta i
coordinada de les administracions públiques de la Comunitat Valen-
ciana.
IV
La jurisprudència del Tribunal Constitucional ha donat suport
a l’aprovació de disposicions de caràcter socioeconòmic, mitjançant
l’instrument normatiu del reial decret llei en aquells casos en els quals
s’aprecie una motivació explícita i raonada de la necessitat i urgència de
la mesura. El caràcter “necessari” s’ha afirmat en els casos de conjun-
tures econòmiques problemàtiques que exigeixen una ràpida resposta.
D’altra banda, la urgència s’ha acceptat quan la dilació en el temps de
l’adopció de la mesura de què es tracte, mitjançant una tramitació per la
via normativa ordinària, podria generar algun perjudici.
Tots dos aspectes conflueixen en aquesta norma relativa a l’am-
pliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana, donades les cir-
cumstàncies econòmiques i socials expressades en el primer paràgraf
d’aquest preàmbul. Els problemes estructurals d’accés a l’habitatge
i la necessitat d’assegurar-ne la funció social s’han vist summament
agreujats amb la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, l’impacte
econòmic i social de la qual està aguditzant tant qualitativament com
quantitativament les situacions de vulnerabilitat, així com els riscos de
cronificació i augment de la pobresa en el futur, amb especial afectació
a joves i famílies monoparentals. L’habitatge, com a dret social bàsic
per a permetre el gaudi de la resta de drets, s’ha convertit en un element
de benestar i de salut imprescindible per a permetre la gestió de la greu
crisi sanitària esdevinguda. La possibilitat que es repetisquen crisi com
la viscuda exigeix que les institucions utilitzen tots els mitjans al seu
abast per a assegurar el dret a un habitatge adequat, que puga ser el
refugi de les persones davant de noves amenaces sanitàries.
En aquest sentit, i tenint en compte que les mesures de contenció
i prevenció de la Covid-19 han d’acompanyar-se de contingut econò-
mic i social per a afrontar les seues conseqüències en la ciutadania en
el curt i mitjà termini, en particular, en els col·lectius vulnerables, no
adoptar aquesta norma amb caràcter urgent podria aprofundir en el pro-
blema adés assenyalat, la qual cosa posa de manifest la concurrència
dels motius que justifiquen l’extraordinària i urgent necessitat de la seua
adopció.
La justificació de la utilització de l’instrument del decret llei es basa
igualment en una dilatada jurisprudència del Tribunal Constitucional,
els requisits de la qual aquesta norma compleix. Així, cal recordar que el
nostre Tribunal Constitucional, en les sentències 6/1983, de 4 de febrer,
F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3, i
189/2005, de 7 juliol, F. 3, ha vinculat la utilització d’aquesta norma
a la solució d’una situació concreta que, dins dels objectius de l’òrgan
emissor i per raons difícils de preveure, requereix una acció normativa
immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o
pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.
En concret, la doctrina constitucional continguda en la STC
61/2018, que recull la jurisprudència anterior més rellevant, indica que
l’ús del decret llei s’ha acceptat en situacions que s’han qualificat de
«conjuntures econòmiques problemàtiques». Evidentment, i segons les
dades aportades en el primer paràgraf d’aquest preàmbul, la Comunitat
Valenciana travessa una situació de crisi econòmica i social, derivada
de la pandèmia provocada per la COVID-19, que requereix l’adopció
d’una normativa d’urgència orientada a fer efectiu el dret a l’habitatge.
Evidentment, i així ho ha admès el mateix tribunal, l’anterior no
exclou l’adopció de normes que impliquen reformes estructurals i que
solucionen problemes amb caràcter igualment estructural que s’hagen
vist agreujats en un moment concret. En paraules del tribunal: “… el
fet que es considere una reforma estructural no impedeix, per si sola, la
utilització de la figura del decret llei, perquè el possible caràcter estruc-
tural del problema que es pretén atallar no exclou que aquest problema
Num. 8832 / 11.06.2020
21246
dicho problema pueda convertirse en un momento dado en un supuesto
de extraordinaria y urgente necesidad, que justifique la aprobación de
un decreto ley, lo que deberá ser determinado atendiendo a las circuns-
tancias concurrentes en cada caso (STC 137/2011, FJ 6; reiterado en
Por añadidura es preciso contemplar que corresponde al Consell, en
este tipo de normas, la realización de un juicio político o de oportunidad
FJ 3) sobre la coyuntura y la motivación de la norma. En este aspecto,
los párrafos anteriores acreditan de manera suficiente los motivos de
oportunidad para la adopción de la presente norma, la cual responde
en todos sus términos a la finalidad legítima de aprobar medidas que
contribuyan a abordar de forma inmediata el enorme impacto econó-
mico y social provocado por la Covid-19 que ha venido a agravar el ya
importante problema de vivienda existente en la Comunitat Valenciana
5; 182/1997, de 20 de octubre, FJ 3).
Como es preceptivo, debe señalarse también que este real decreto
ley no afecta al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado,
a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el
Título I de la Constitución, al régimen de las comunidades autónomas
ni al derecho electoral general.
A la vista de lo expuesto anteriormente, concurren las circunstancias
de extraordinaria y urgente necesidad establecidos por el artículo 44.4
del Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana como presu-
puestos habilitantes para recurrir al instrumento jurídico del decreto ley.
Igualmente se pone de manifiesto el cumplimiento de los principios de
necesidad y eficacia dado el interés general en el que se fundamentan
las medidas que se establecen, siendo el decreto ley el instrumento más
adecuado para garantizar su consecución.
La norma es acorde con el principio de proporcionalidad al contener
la regulación imprescindible para la consecución de los objetivos pre-
viamente mencionados. Igualmente, se ajusta al principio de seguridad
jurídica, siendo coherente con el resto del ordenamiento jurídico.
En relación con el principio de eficiencia, este decreto ley no impo-
ne cargas administrativas que no estén justificadas para la consecución
de sus fines.
En definitiva, se pretende dar respuesta a una realidad sobrevenida
que coloca a gran parte de la población valenciana en una situación de
emergencia y riesgo de exclusión residencial, mediante la actuación
conjunta y coordinada de las administraciones públicas de la Comunitat
Valenciana.
En uso de las atribuciones conferidas por el artículo 44.4 del Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a propuesta del vicepresi-
dente segundo y conseller de Vivienda y Arquitectura Bioclimática, y
previa deliberación del Consell, en la reunión de 5 de junio de 2020,
DECRETO
TÍTULO I
Los derechos de adquisición preferente
de las administraciones públicas
CAPÍTULO I
Ejercicio de los derechos de adquisición preferente de las
administraciones públicas
Artículo 1. Los derechos de adquisición preferente de la administra-
ción sobre viviendas de protección pública.
1. La Generalitat es titular de los derechos de tanteo y retracto
respecto de todas las viviendas de protección pública y sus anejos, de
acuerdo con la ley, en tanto se mantenga dicha calificación. El ejercicio
de los citados derechos se ajustará a las condiciones y el procedimiento
señalado en la ley.
2. Los derechos de tanteo y retracto serán de aplicación a las segun-
das y sucesivas transmisiones inter vivos, gratuitas u onerosas, volun-
tarias o derivadas de un procedimiento de ejecución patrimonial o rea-
lización patrimonial extrajudicial, de viviendas de protección pública
y sus anejos.
3. Los derechos de tanteo y retracto se exceptúan en los casos de
transmisiones gratuitas inter vivos a favor de descendientes, ascendien-
puga convertir-se, en un moment donat, en un supòsit d’extraordinària
i urgent necessitat, que justifique l’aprovació d’un decret llei, cosa que
haurà de ser determinada atenent les circumstàncies concurrents en cada
5, i 139/2016, FJ 3)».
A més a més, cal preveure que correspon al Consell, en aquesta
mena de normes, la realització d’un judici polític o d’oportunitat (SSTC
61/2018, de 7 de juny, FJ 4; 142/2014, d’11 de setembre, FJ 3) sobre la
conjuntura i la motivació de la norma. En aquest aspecte, els paràgrafs
anteriors acrediten de manera suficient els motius d’oportunitat per a
l’adopció de la present norma, la qual respon en tots els seus termes a
la finalitat legítima d’aprovar mesures que contribuïsquen a abordar de
manera immediata l’enorme impacte econòmic i social provocat per la
COVID-19, que ha vingut a agreujar el ja important problema d’habi-
tatge existent a la Comunitat Valenciana (SSTC 29/1982, de 31 de maig,
FJ 3; 111/1983, de 2 de desembre, FJ 5; 182/1997, de 20 d’octubre, FJ
3).
Com és preceptiu, ha d’assenyalar-se també que aquest reial decret
llei no afecta l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els
drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Consti-
tució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.
A la vista del que s’ha exposat anteriorment, hi concorren les cir-
cumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat, establides per l’article
44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, com a pres-
supostos habilitants per a recórrer a l’instrument jurídic del decret llei.
Igualment es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat
i eficàcia, donat l’interés general en el qual es fonamenten les mesu-
res que s’estableixen, i és el decret llei l’instrument més adequat per a
garantir la seua consecució.
La norma és conforme amb el principi de proporcionalitat, ja que
conté la regulació imprescindible per a la consecució dels objectius prè-
viament esmentats. Igualment, s’ajusta al principi de seguretat jurídica,
i és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic.
En relació amb el principi d’eficiència, aquest decret llei no imposa
càrregues administratives que no estiguen justificades per a la consecu-
ció de les seues finalitats.
En definitiva, es pretén donar resposta a una realitat sobrevinguda
que col·loca gran part de la població valenciana en una situació d’emer-
gència i risc d’exclusió residencial, mitjançant l’actuació conjunta i
coordinada de les administracions públiques de la Comunitat Valen-
ciana.
En ús de les atribucions conferides per l’article 44.4 de l’Estatut
d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del vicepresident
segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i prèvia deli-
beració del Consell, en la reunió de 5 de juny de 2020,
DECRETE
TÍTOL I
Els drets d’adquisició preferent
de les administracions públiques
CAPÍTOL I
Exercici dels drets d’adquisició preferent de les administracions
públiques
Article 1. Els drets d’adquisició preferent de l’Administració sobre
habitatges de protecció pública
1. La Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte respecte
de tots els habitatges de protecció pública i els seus annexos, d’acord
amb la llei, en tant es mantinga aquesta qualificació. L’exercici dels
drets esmentats s’ajustarà a les condicions i el procediment assenyalat
en la llei.
2. Els drets de tanteig i retracte seran aplicable a les segones i suc-
cessives transmissions inter vivos, gratuïtes o oneroses, voluntàries o
derivades d’un procediment d’execució patrimonial o realització patri-
monial extrajudicial, d’habitatges de protecció pública i els seus anne-
xos.
3. Els drets de tanteig i retracte s’exceptuen en els casos de trans-
missions gratuïtes inter vivos a favor de descendents, ascendents o còn-
Num. 8832 / 11.06.2020
21247
tes o cónyuge o pareja de hecho debidamente acreditada, salvo que la
vivienda no vaya a ser destinada a residencia habitual y permanente de
la nueva persona titular.
Se exceptúa asimismo la aportación por cualquier título de la
vivienda y sus anejos a la sociedad de gananciales o a cualquier otro
régimen económico matrimonial de comunidad, nacional o extranjero,
la adjudicación a cualquiera de sus integrantes en caso de acordarse
su disolución, no considerándose transmisión a los efectos de tanteo o
retracto. Igualmente se exceptúan todas las transmisiones que tengan su
origen en actos de extinción de condominio.
4. La Generalitat será titular de los derechos de tanteo y retrac-
to respecto de las transmisiones efectuadas durante todo el período de
vigencia del régimen de protección que corresponda, a contar desde la
calificación definitiva. En el supuesto de viviendas protegidas con cali-
ficación permanente, será titular permanente de los derechos de tanteo
y retracto.
5. La Generalitat ejercitará los derechos de tanteo y retracto con
cargo a sus presupuestos y en el supuesto de las viviendas de promoción
pública y sus anejos lo hará a través de la Entidad Valenciana de Vivien-
da y Suelo o quien asuma sus competencias.
Artículo 2. Procedimiento para el ejercicio del tanteo.
1. Todas las personas propietarias de viviendas de protección públi-
ca deberán notificar a la Generalitat, por cualquier medio que permita
tener constancia de su recepción, la decisión de enajenarlos, especifi-
cando los siguientes datos:
a) Datos de la persona titular o personas titulares de la vivienda
objeto de transmisión.
b) Datos de identificación de la vivienda y, en su caso, de sus ane-
jos, incluyendo el estado de cargas y estado de ocupación.
c) Precio de la transmisión y forma de pago proyectada, salvo que
la transmisión sea a título gratuito.
d) Datos de la persona interesada en la adquisición, con referencia
expresa al cumplimiento de los requisitos exigidos para acceder a la
vivienda, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado tercero del artí-
culo uno respecto de las transmisiones gratuitas inter vivos a favor de
descendientes, ascendientes o cónyuge o pareja de hecho debidamente
acreditada. Así mismo, se indicará si la persona interesada en la adqui-
sición se encuentra en alguna situación de vulnerabilidad.
e) Cualquier otra condición esencial de la transmisión.
La notificación de las circunstancias anteriores deberá ir acompaña-
da de los correspondientes documentos acreditativos.
2. El derecho de tanteo podrá ejercitarse en el plazo de sesenta días
naturales a partir del día siguiente a aquel en que haya tenido entrada en
el registro general de la conselleria competente en materia de vivienda
la notificación de la transmisión con el contenido descrito en los apar-
tados anteriores, sin perjuicio de la presentación en cualquier registro
público o mediante comunicación electrónica de conformidad con la
normativa reguladora del procedimiento administrativo común.
El citado plazo de sesenta días naturales podrá ser suspendido o
ampliado con arreglo a lo dispuesto la normativa reguladora del proce-
dimiento administrativo común.
3. Si la notificación de la persona transmitente fuera incompleta o
defectuosa, la Generalitat podrá requerirle para que la subsane, quedan-
do entretanto en suspenso el plazo para el ejercicio del derecho de tan-
teo conforme a lo previsto en el párrafo segundo del apartado anterior.
Cuando la citada subsanación presente dificultades especiales aten-
dido su contenido o naturaleza del requerimiento, la Generalitat podrá,
de oficio o a instancia de parte, conceder un plazo superior o ampliar el
inicialmente concedido hasta un máximo de dos meses.
4. Con el objeto de colaborar en el ejercicio del derecho de tanteo,
la persona titular de la vivienda sujeta a tanteo facilitará, en el marco de
la ley, el acceso a la misma para su correspondiente valoración por parte
de la Generalitat cuando así fuere requerida.
El plazo para el ejercicio del derecho de tanteo se suspenderá desde
el día en que la Generalitat curse requerimiento a la persona titular de la
vivienda hasta el día en que se produzca el acceso efectivo a la misma
o, de no ser posible dicho acceso, hasta el día en que haya tenido entra-
da en el Registro General de la Conselleria competente en materia de
vivienda la comunicación de la persona titular en la que se indiquen y
justifiquen las causas que lo impiden.
juge o parella de fet degudament acreditada, llevat que l’habitatge no
haja de ser destinat a residència habitual i permanent de la nova persona
titular.
S’exceptua, així mateix, l’aportació per qualsevol títol de l’habi-
tatge i els seus annexos, la societat a guanys o qualsevol altre règim
econòmic matrimonial de comunitat, nacional o estranger, l’adjudicació
a qualsevol dels seus integrants en cas d’acordar-se’n la dissolució, i
no es considera transmissió a l’efecte de tanteig o retracte. Igualment,
s’exceptuen totes les transmissions que tinguen el seu origen en actes
d’extinció de condomini.
4. La Generalitat serà titular dels drets de tanteig i retracte respecte
de les transmissions efectuades durant tot el període de vigència del
règim de protecció que corresponga, a comptar des de la qualificació
definitiva. En el supòsit d’habitatges protegits amb qualificació perma-
nent, serà titular permanent dels drets de tanteig i retracte.
5. La Generalitat exercitarà els drets de tanteig i retracte a càrrec
dels seus pressupostos i, en el supòsit dels habitatges de promoció públi-
ca i els seus annexos, ho farà a través de l’Entitat Valenciana d’Habitat-
ge i Sòl o d’aquella que n’assumisca les competències.
Article 2. Procediment per a l’exercici del tanteig
1. Totes les persones propietàries d’habitatges de protecció pública
hauran de notificar a la Generalitat, per qualsevol mitjà que permeta
tindre constància de la seua recepció, la decisió d’alienar-los, especifi-
cant-ne les dades següents:
a) Dades de la persona titular o persones titulars de l’habitatge
objecte de transmissió.
b) Dades d’identificació de l’habitatge i, en el seu cas, dels seus
annexos, incloent-hi l’estat de càrregues i estat d’ocupació.
c) Preu de la transmissió i forma de pagament projectada, llevat que
la transmissió siga a títol gratuït.
d) Dades de la persona interessada en l’adquisició, amb referència
expressa al compliment dels requisits exigits per a accedir a l’habitat-
ge, sense perjudici del que es disposa en l’apartat tercer de l’article un
respecte de les transmissions gratuïtes inter vivos a favor de descen
-
dents, ascendents o cònjuge o parella de fet degudament acreditada. Així
mateix, s’indicarà si la persona interessada en l’adquisició es troba en
alguna situació de vulnerabilitat.
e) Qualsevol altra condició essencial de la transmissió.
La notificació de les circumstàncies anteriors haurà d’anar acompa-
nyada dels documents acreditatius corresponents.
2. El dret de tanteig podrà exercitar-se en el termini de seixanta dies
naturals a partir de l’endemà d’aquell en què haja tingut entrada en el
registre general de la conselleria competent en matèria d’habitatge la
notificació de la transmissió, amb el contingut descrit en els apartats
anteriors, sense perjudici de la presentació en qualsevol registre públic
o mitjançant comunicació electrònica, de conformitat amb la normativa
reguladora del procediment administratiu comú.
El termini de seixanta dies naturals esmentat podrà ser suspés o
ampliat conforme amb el que es disposa la normativa reguladora del
procediment administratiu comú.
3. Si la notificació de la persona transmitent fora incompleta o
defectuosa, la Generalitat podrà requerir-la perquè l’esmene, i entretant
quedarà en suspens el termini per a l’exercici del dret de tanteig d’acord
amb el que es preveu en el paràgraf segon de l’apartat anterior.
Quan la citada esmena presente dificultats especials atés el seu con-
tingut o la naturalesa del requeriment, la Generalitat podrà, d’ofici o a
instàncies de part, concedir un termini superior o ampliar l’inicialment
concedit fins a un màxim de dos mesos.
4. A fi de col·laborar en l’exercici del dret de tanteig, la persona titu
-
lar de l’habitatge subjecte a tanteig facilitarà l’accés a aquell, en el marc
de la llei, per a la seua corresponent valoració per part de la Generalitat
quan així fora requerida.
El termini per a l’exercici del dret de tanteig se suspendrà des del
dia en què la Generalitat curse requeriment a la persona titular de l’ha-
bitatge fins al dia en què es produïsca l’accés efectiu a aquell; o, si no
és possible aquest accés, fins al dia en què haja tingut entrada en el
registre general de la conselleria competent en matèria d’habitatge la
comunicació de la persona titular en la qual s’indiquen i justifiquen les
causes que ho impedeixen.
Num. 8832 / 11.06.2020
21248
El incumplimiento del deber de colaboración comportará la aplica-
ción del régimen sancionador previsto en la normativa reguladora de las
viviendas de protección pública.
5. Transcurrido el plazo previsto para el ejercicio de tanteo confor-
me a los preceptos anteriores sin que la Generalitat notifique su volun-
tad de ejercer el derecho, la persona titular podrá transmitir la vivienda
en las mismas condiciones que hubieren sido notificadas y de acuerdo
al régimen que le resulte de aplicación.
La Generalitat podrá comunicar a la persona transmitente su renun-
cia motivada a ejercer el derecho de tanteo antes de que finalice el plazo
previsto para su ejercicio.
Los efectos liberatorios derivados de la notificación de la transmi-
sión de la vivienda y del transcurso del plazo para su ejercicio cadu-
carán a los seis meses desde que se hubiera realizado la notificación.
Cualquier transmisión que se realice transcurrido este plazo requerirá
una nueva notificación y, de no realizarse, se entenderá transmitida la
vivienda sin notificación a efectos del ejercicio del derecho de retracto
6. El derecho de tanteo se ejercitará mediante notificación feha-
ciente a la persona transmitente u organismo que hubiera realizado la
adjudicación y se procederá al pago del precio en el plazo de cuatro
meses desde la misma, salvo que en las condiciones de la transmisión
se hayan establecido plazos superiores.
La notificación del ejercicio de tanteo recogerá, al menos, el
siguiente contenido:
a) La indicación por parte de la Generalitat de si el derecho se ejer-
cita en beneficio propio o si se ejercita a favor de tercera persona.
b) Las razones que justifican el ejercicio del derecho.
c) El precio a satisfacer con indicación de la partida presupuestaria.
Artículo 3. Procedimiento para el ejercicio de retracto.
1. Las personas adquirentes de viviendas de protección pública
deberán notificar a la conselleria competente en materia de vivienda
la adquisición efectuada, en el plazo de quince días naturales a contar
desde la misma, por cualquier medio que permita tener constancia de su
recepción, indicando las condiciones previstas en el apartado primero
del artículo anterior y acompañando copia del documento en que se
hubiera formalizado.
Si la enajenación se produjera como consecuencia de un procedi-
miento de ejecución patrimonial o venta extrajudicial de la vivienda
dada en garantía, el organismo que realice la adjudicación deberá noti-
ficarlo a la conselleria competente en materia de vivienda en el plazo
de tres días. La notificación consistirá en la remisión de una copia del
testimonio de firmeza del decreto de adjudicación, comprensivo de la
resolución de aprobación del remate o de la adjudicación a la perso-
na acreedora de aquella o, en caso de realización extrajudicial, de una
copia simple del acto traslativo del dominio, la cual deberá contener,
en todo caso, el precio y la identificación de la persona adjudicataria, a
quien se advertirá que se cursa la notificación a fin de que pueda acre-
ditar el cumplimiento de los requisitos establecidos en el régimen que
resulte de aplicación. Dicha acreditación no será exigible si resultara
adjudicataria la persona titular del préstamo o crédito objeto de recla-
mación, en cuyo caso se le advertirá de las condiciones de uso y trans-
misión de la vivienda protegida si la Generalitat decidiera no ejercitar
el derecho de retracto.
2. La Generalitat podrá ejercer el derecho de retracto respecto de
las viviendas que sean transmitidas infringiendo lo establecido en los
artículos anteriores o las restantes obligaciones derivadas del régimen
de protección y, en particular, en los siguientes supuestos:
a) Cuando no se le haya realizado la notificación prevista en el artí-
culo precedente o cuando, habiéndose realizado, se hubiere denegado
por parte de la Generalitat la autorización de transmisión de la vivienda
de protección pública.
b) Cuando se haya omitido en la misma cualquiera de los requisitos
establecidos.
c) Cuando se haya producido la transmisión después de haber cadu-
cado los efectos liberatorios derivados de la notificación de la voluntad
de transmitir la vivienda o antes de que transcurra el plazo del que dis-
pone la Generalitat para el ejercicio del derecho de tanteo.
d) Cuando se haya realizado la transmisión en condiciones distintas
de las notificadas.
L’incompliment del deure de col·laboració comportarà l’aplicació
del règim sancionador previst en la normativa reguladora dels habitatges
de protecció pública.
5. Transcorregut el termini previst per a l’exercici de tanteig segons
els preceptes anteriors sense que la Generalitat notifique la seua voluntat
d’exercir el dret, la persona titular podrà transmetre l’habitatge en les
mateixes condicions que hagueren sigut notificades i d’acord amb el
règim que li siga d’aplicació.
La Generalitat podrà comunicar a la persona transmitent la seua
renúncia motivada a exercir el dret de tanteig abans que finalitze el
termini previst per al seu exercici.
Els efectes deslliuradors derivats de la notificació de la transmissió
de l’habitatge i del transcurs del termini per al seu exercici caducaran
sis mesos després des que s’haguera realitzat la notificació. Qualse-
vol transmissió que es realitze transcorregut aquest termini requerirà
una nova notificació i, si no es realitza, s’entendrà transmés l’habitatge
sense notificació a l’efecte de l’exercici del dret de retracte.
6. El dret de tanteig s’exercitarà mitjançant notificació fefaent a la
persona transmitent o organisme que haguera realitzat l’adjudicació, i es
farà el pagament del preu en el termini de quatre mesos des d’aquesta,
llevat que en les condicions de la transmissió s’hagen establit terminis
superiors.
La notificació de l’exercici de tanteig recollirà, almenys, el contin-
gut següent:
a) La indicació per part de la Generalitat de si el dret s’exercita en
benefici propi o si s’exercita a favor de tercera persona.
b) Les raons que justifiquen l’exercici del dret.
c) El preu a satisfer amb indicació de la partida pressupostària.
Article 3. Procediment per a l’exercici de retracte
1. Les persones adquirents d’habitatges de protecció pública hauran
de notificar a la conselleria competent en matèria d’habitatge l’adqui-
sició efectuada, en el termini de quinze dies naturals a comptar des
d’aquesta, per qualsevol mitjà que permeta tindre’n constància de la
recepció, indicar les condicions previstes en l’apartat primer de l’article
anterior i adjuntar còpia del document en què s’haguera formalitzat.
Si l’alienació es produeix com a conseqüència d’un procediment
d’execució patrimonial o venda extrajudicial de l’habitatge donat en
garantia, l’organisme que realitze l’adjudicació haurà de notificar-ho
a la conselleria competent en matèria d’habitatge en el termini de tres
dies. La notificació consistirà en la remissió d’una còpia del testimo-
niatge de fermesa del decret d’adjudicació, comprensiu de la resolució
d’aprovació de la rematada o de l’adjudicació a la persona creditora
d’aquella; o, en cas de realització extrajudicial, d’una còpia simple de
l’acte translatiu del domini, la qual haurà de contindre, en tot cas, el
preu i la identificació de la persona adjudicatària, a qui s’advertirà que
es cursa la notificació a fi que puga acreditar el compliment dels requi-
sits establits en el règim que siga d’aplicació. Aquesta acreditació no
serà exigible si resultara adjudicatària la persona titular del préstec o
crèdit objecte de reclamació, i en aquest cas se l’advertirà de les condi-
cions d’ús i transmissió de l’habitatge protegit si la Generalitat decidira
no exercitar el dret de retracte.
2. La Generalitat podrà exercir el dret de retracte respecte dels habi-
tatges que siguen transmesos infringint el que s’estableix en els articles
anteriors o les restants obligacions derivades del règim de protecció i,
en particular, en els supòsits següents:
a) Quan no se li haja realitzat la notificació prevista en l’article
precedent o quan, havent-se realitzat, s’haguera denegat per part de la
Generalitat l’autorització de transmissió de l’habitatge de protecció
pública.
b) Quan s’hi haja omés qualsevol dels requisits establits.
c) Quan s’haja produït la transmissió després d’haver caducat els
efectes deslliuradors derivats de la notificació de la voluntat de trans-
metre l’habitatge o abans que transcórrega el termini del qual disposa la
Generalitat per a l’exercici del dret de tanteig.
d) Quan s’haja realitzat la transmissió en condicions diferents de
les notificades.
Num. 8832 / 11.06.2020
21249
e) Cuando la transmisión se produzca como consecuencia de un pro-
cedimiento de ejecución patrimonial o venta extrajudicial de la vivienda
dada en garantía.
Sin perjuicio del derecho de retracto al que darán lugar las infrac-
ciones indicadas, el incumplimiento del deber de notificar por parte de
la persona transmitente o el incumplimiento de cualquier otra obligación
derivada del régimen de protección aplicable a la vivienda y sus anejos,
comportará la aplicación del régimen sancionador previsto en la norma-
tiva reguladora de las viviendas de protección pública.
3. Este derecho se ejercitará en el plazo de sesenta días naturales a
contar desde el día siguiente a aquel en que haya tenido entrada en el
registro general de la conselleria competente en materia de vivienda la
notificación de la transmisión referida en el apartado primero de este
artículo, sin perjuicio de la presentación en cualquier registro público
o mediante comunicación electrónica de conformidad con lo dispuesto
en la normativa reguladora del procedimiento administrativo común. Si
no se realiza la notificación, el plazo de sesenta días se contará desde
que la Generalitat tuviera conocimiento de la transmisión efectuada y
de sus condiciones.
El citado plazo de sesenta días naturales podrá ser suspendido o
ampliado con arreglo a lo dispuesto la normativa reguladora del proce-
dimiento administrativo común.
4. Si la notificación de la persona adquirente fuera incompleta o
defectuosa, la Generalitat podrá requerir su subsanación, quedando
entretanto en suspenso el plazo para el ejercicio del derecho de retracto
conforme a lo previsto en el párrafo tercero del apartado anterior.
Cuando la citada subsanación presente dificultades especiales a
causa de su contenido o de la naturaleza del requerimiento, la Genera-
litat podrá, de oficio o a instancia de parte, conceder un plazo superior
o ampliar el inicialmente concedido hasta una duración máxima de dos
meses.
5. Notificada la transmisión, con el objeto de colaborar en el ejer-
cicio del derecho de retracto, la nueva persona titular de la vivienda
sujeta a retracto facilitará el acceso a la misma para su correspondiente
valoración por parte de la Generalitat cuando así fuere requerido.
El plazo de sesenta días naturales para el ejercicio del derecho de
retracto se suspenderá desde el día en que la Generalitat curse reque-
rimiento a la persona adquirente de la vivienda hasta el día en que se
produzca el acceso efectivo a la misma o, de no ser posible dicho acce-
so, hasta el día en que haya tenido entrada en el Registro General de la
Conselleria competente en materia de vivienda la comunicación de la
persona titular en la que se indiquen las causas que lo impiden.
El incumplimiento del deber de colaboración comportará la aplica-
ción del régimen sancionador previsto en la normativa reguladora de las
viviendas de protección pública.
6.Transcurrido el plazo previsto para el ejercicio de retracto confor-
me a los preceptos anteriores sin que la Generalitat notifique su volun-
tad de ejercer el derecho, se entenderá renunciado el ejercicio del mismo
respecto de la transmisión notificada.
La Generalitat podrá comunicar a la persona adquirente, antes de
que finalice el plazo, su renuncia motivada a ejercer el derecho de
retracto.
7. El derecho de retracto se ejercitará mediante notificación feha-
ciente a la persona adquirente y se procederá al pago del precio en el
plazo de cuatro meses desde la misma, salvo que en las condiciones de
la transmisión se hayan establecido plazos superiores. En el supuesto de
transmisiones consecuencia de procedimientos de ejecución patrimonial
el plazo de pago será de dos meses.
La notificación del ejercicio de retracto recogerá, al menos, el
siguiente contenido:
a) Indicación por parte de la Generalitat de si el derecho se ejercita
en beneficio propio o si se ejercita a favor de tercera persona.
b) Las razones que justifican el ejercicio del derecho.
c) El precio a satisfacer con indicación de la partida presupuestaria.
Artículo 4. Precio de adquisición
1. Cuando se ejerzan los derechos de adquisición preferente, el pre-
cio de adquisición de las viviendas de protección pública será el que se
hubiere fijado para la transmisión objeto de tanteo o de retracto.
2. En las transmisiones a título gratuito, el precio de adquisición
coincidirá con el valor que correspondería a la vivienda a efectos del
Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones, determinado por la Admi-
e) Quan la transmissió es produïsca com a conseqüència d’un pro-
cediment d’execució patrimonial o venda extrajudicial de l’habitatge
donat en garantia.
Sense perjudici del dret de retracte al qual donaran lloc les infrac-
cions indicades, l’incompliment del deure de notificar per part de la
persona transmitent o l’incompliment de qualsevol altra obligació deri-
vada del règim de protecció aplicable a l’habitatge i els seus annexos,
comportarà l’aplicació del règim sancionador previst en la normativa
reguladora dels habitatges de protecció pública.
3. Aquest dret s’exercitarà en el termini de seixanta dies naturals
a comptar des de l’endemà d’aquell en què haja tingut entrada en el
registre general de la conselleria competent en matèria d’habitatge la
notificació de la transmissió referida en l’apartat primer d’aquest article,
sense perjudici de la presentació en qualsevol registre públic o mitjan-
çant comunicació electrònica, de conformitat amb el que es disposa en
la normativa reguladora del procediment administratiu comú. Si no es
realitza la notificació, el termini de seixanta dies es comptarà des que
la Generalitat tinguera coneixement de la transmissió efectuada i de les
seues condicions.
El citat termini de seixanta dies naturals podrà ser suspés o ampliat,
conformement al que es disposa la normativa reguladora del procedi-
ment administratiu comú.
4. Si la notificació de la persona adquirent fora incompleta o defec-
tuosa, la Generalitat podrà requerir-ne l’esmena, i entretant quedarà en
suspens el termini per a l’exercici del dret de retracte d’acord amb el
que es preveu en el paràgraf tercer de l’apartat anterior.
Quan la citada esmena presente dificultats especials a causa del
seu contingut o de la naturalesa del requeriment, la Generalitat podrà,
d’ofici o a instàncies de part, concedir un termini superior o ampliar
l’inicialment concedit fins a una durada màxima de dos mesos.
5. Notificada la transmissió, a fi de col·laborar en l’exercici del
dret de retracte, la nova persona titular de l’habitatge subjecte a retracte
hi facilitarà l’accés per a la seua corresponent valoració per part de la
Generalitat quan així fos requerit.
El termini de seixanta dies naturals per a l’exercici del dret de
retracte se suspendrà des del dia en què la Generalitat curse requeriment
a la persona adquirent de l’habitatge fins al dia en què s’hi produïsca
l’accés efectiu; o, si no és possible aquest accés, fins al dia en què haja
tingut entrada en el registre general de la conselleria competent en matè-
ria d’habitatge la comunicació de la persona titular en la qual s’indiquen
les causes que ho impedeixen.
L’incompliment del deure de col·laboració comportarà l’aplicació
del règim sancionador previst en la normativa reguladora dels habitatges
de protecció pública.
6. Transcorregut el termini previst per a l’exercici de retracte con-
forme als preceptes anteriors sense que la Generalitat notifique la seua
voluntat d’exercir el dret, s’entendrà que ha renunciat al seu exercici
respecte de la transmissió notificada.
La Generalitat podrà comunicar a la persona adquirent, abans que
finalitze el termini, la seua renúncia motivada a exercir el dret de retrac-
te.
7. El dret de retracte s’exercitarà mitjançant notificació fefaent a
la persona adquirent i es farà el pagament del preu en el termini de
quatre mesos des d’aquesta, llevat que en les condicions de la transmis-
sió s’hagen establit terminis superiors. En el supòsit de transmissions
conseqüència de procediments d’execució patrimonial el termini de
pagament serà de dos mesos.
La notificació de l’exercici de retracte recollirà, almenys, el con-
tingut següent:
a) Indicació per part de la Generalitat de si el dret s’exercita en
benefici propi o si s’exercita a favor de tercera persona.
b) Les raons que justifiquen l’exercici del dret.
c) El preu a satisfer amb indicació de la partida pressupostària.
Article 4. Preu d’adquisició
1. Quan s’exercisquen els drets d’adquisició preferent, el preu d’ad-
quisició dels habitatges de protecció pública serà el que s’haguera fixat
per a la transmissió objecte de tanteig o de retracte.
2. En les transmissions a títol gratuït, el preu d’adquisició coincidirà
amb el valor que correspondria a l’habitatge a l’efecte de l’impost sobre
successions i donacions, determinat per l’Administració mitjançant
Num. 8832 / 11.06.2020
21250
nistración mediante la aplicación de la normativa tributaria sobre com-
probación de valores. La persona interesada comunicará a la Adminis-
tración su conformidad o disconformidad con la valoración efectuada
en un plazo de diez días hábiles. Si la interesada no estuviera conforme
con la estimación hecha por la Administración, se determinará por un
perito independiente nombrado de común acuerdo por las partes, y, en
defecto de acuerdo entre ellas, por la jurisdicción contencioso-adminis-
trativa. Los plazos de los que dispone la Administración para ejercer
los derechos de tanteo o retracto quedarán suspendidos desde el día en
que se haya comunicado por la interesada su disconformidad hasta el
día en que se comunique a la Administración el precio de adquisición
finalmente establecido.
3. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, el precio
de adquisición de las viviendas de protección pública no podrá superar
en ningún caso el precio máximo legalmente establecido en los casos
de viviendas protegidas sujetas a dicha limitación. Si el precio fijado
conforme a los dos apartados anteriores fuera superior al precio máximo
legalmente establecido, la Generalitat podrá ejercitar los derechos de
tanteo y de retracto por este último precio.
Artículo 5. Calificación permanente de las viviendas adquiridas en el
ejercicio de los derechos de adquisición preferente.
1. Las viviendas adquiridas mediante el ejercicio de los derechos
de adquisición preferente se calificarán como viviendas protegidas con
carácter permanente por su mera adquisición, quedando incorporadas al
régimen de protección pública a todos los efectos y sin límite temporal.
La referida calificación se acordará aún cuando ello suponga un cambio
del régimen de protección vigente al tiempo de su adquisición.
2. La protección pública alcanzará a garajes, anejos, trasteros y res-
tantes elementos recogidos en la normativa de vivienda de protección
pública y el contenido de su régimen se determinará conforme a lo dis-
puesto en la citada normativa.
3. En el documento público en el que se formalice la adquisición
resultante del ejercicio de los derechos de adquisición preferente se indi
-
cará expresamente la calificación permanente de la vivienda adquirida
y sus anejos, si los hubiera, y el régimen de protección correspondiente.
En caso de que la persona adquirente sea una persona o entidad de las
reguladas en el artículo siete o municipio previsto en el artículo ocho se
hará constar en la escritura, además, los derechos de tanteo y retracto de
la Generalitat; así como el régimen de notificaciones y comunicaciones
previsto en este decreto ley, todo lo cual deberá reflejarse en la respec-
tiva inscripción registral.
Artículo 6. Especiales deberes de colaboración de organismos y fun-
cionarias y funcionarios públicos.
1. Las notarias y los notarios exigirán, para autorizar escrituras que
documenten la transmisión de toda vivienda de protección pública, que
se acredite por la persona transmitente la notificación a la conselleria
competente en materia de vivienda de la decisión de enajenar, así como
el vencimiento del plazo establecido para el ejercicio del derecho de
tanteo o la renuncia expresa y motivada de la Generalitat si éste no
hubiera vencido, circunstancias que deberán constar en las correspon-
dientes escrituras.
Así mismo, deberán comunicar la transmisión realizada a la conse-
lleria competente en materia de vivienda en el plazo de veinte días natu-
rales desde la misma, mediante remisión de copia simple de la escritura
pública. Esta comunicación se efectuará de manera telemática a través
del servicio electrónico para adquisiciones preferentes de la conselleria
competente en materia de vivienda.
La comunicación prevista en el presente apartado no exime, en nin-
gún caso, del cumplimiento de la obligación de notificar de los artículos
dos y tres de este decreto ley, ni tendrá la consideración de notificación
a los efectos de la inscripción de la transmisión en el Registro de la
Propiedad.
2. Para inscribir en el Registro de la propiedad correspondiente la
transmisión de toda vivienda de protección pública y sus anejos, cual-
quiera que sea su régimen de protección en tanto se mantenga el mismo,
las registradoras y los registradores exigirán que las escrituras cumplan
con los requisitos previstos en el apartado anterior y que se acredite la
notificación efectuada por la persona adquirente a la conselleria com-
petente en materia de vivienda.
l’aplicació de la normativa tributària sobre comprovació de valors. La
persona interessada comunicarà a l’Administració la seua conformitat
o disconformitat amb la valoració efectuada en un termini de deu dies
hàbils. Si la persona interessada no estiguera conforme amb l’estimació
feta per l’Administració, es determinarà per un perit independent nome-
nat de comú acord per les parts, i, a falta d’acord entre aquestes, per la
jurisdicció contenciosa administrativa. Els terminis dels quals disposa
l’Administració per a exercir els drets de tanteig o retracte quedaran
suspesos des del dia en què la persona interessada hi haja comunicat la
seua disconformitat, fins al dia en què es comunique a l’Administració
el preu d’adquisició finalment establit.
3. No obstant el que es disposa en els apartats anteriors, el preu
d’adquisició dels habitatges de protecció pública no podrà superar en
cap cas el preu màxim legalment establit en els casos d’habitatges prote-
gits subjectes a aquesta limitació. Si el preu fixat segons els dos apartats
anteriors fora superior al preu màxim legalment establit, la Generalitat
podrà exercitar els drets de tanteig i de retracte per aquest últim preu.
Article 5. Qualificació permanent dels habitatges adquirits en l’exer-
cici dels drets d’adquisició preferent
1. Els habitatges adquirits mitjançant l’exercici dels drets d’adqui-
sició preferent es qualificaran d’habitatges protegits amb caràcter per-
manent per la seua mera adquisició, i quedaran incorporats al règim
de protecció pública amb caràcter general i sense límit temporal. La
referida qualificació s’acordarà encara que això supose un canvi del
règim de protecció vigent al temps de la seua adquisició.
2. La protecció pública abastarà garatges, annexos, trasters i restants
elements recollits en la normativa d’habitatge de protecció pública, i el
contingut del seu règim es determinarà conforme al que es disposa en
la citada normativa.
3. En el document públic en el qual es formalitze l’adquisició resul-
tant de l’exercici dels drets d’adquisició preferent s’indicarà expressa-
ment la qualificació permanent de l’habitatge adquirit i els seus anne-
xos, si n’hi haguera, i el règim de protecció corresponent. En cas que la
persona adquirent siga una persona o entitat de les regulades en l’article
set o municipi previst en l’article huit, es farà constar en l’escriptura, a
més, els drets de tanteig i retracte de la Generalitat; així com, el règim
de notificacions i comunicacions previst en aquest decret llei, i tot això
haurà de reflectir-se en la respectiva inscripció registral.
Article 6. Especials deures de col·laboració d’organismes i fun-
cionàries i funcionaris públics
1. Les notàries i els notaris exigiran, per a autoritzar escriptures que
documenten la transmissió de tot habitatge de protecció pública, que
s’acredite per la persona transmitent la notificació a la conselleria com-
petent en matèria d’habitatge de la decisió d’alienar, així com el venci-
ment del termini establit per a l’exercici del dret de tanteig o la renún-
cia expressa i motivada de la Generalitat, si aquest no haguera vençut,
circumstàncies que hauran de constar en les corresponents escriptures.
Així mateix, hauran de comunicar la transmissió realitzada a la con-
selleria competent en matèria d’habitatge en el termini de vint dies natu-
rals des d’aquesta, mitjançant remissió de còpia simple de l’escriptura
pública. Aquesta comunicació s’efectuarà de manera telemàtica a través
del servei electrònic per a adquisicions preferents de la conselleria com-
petent en matèria d’habitatge.
La comunicació prevista en el present apartat no eximeix, en cap
cas, del compliment de l’obligació de notificar dels articles dos i tres
d’aquest decret llei, ni tindrà la consideració de notificació a l’efecte de
la inscripció de la transmissió en el Registre de la propietat.
2. Per a inscriure en el Registre de la propietat corresponent la trans-
missió de tot habitatge de protecció pública i els seus annexos, qualse-
vol que siga el seu règim de protecció, mentre aquest es mantinga, les
registradores i els registradors exigiran que les escriptures complisquen
els requisits previstos en l’apartat anterior i que s’acredite la notificació
efectuada per la persona adquirent a la conselleria competent en matèria
d’habitatge.
Num. 8832 / 11.06.2020
21251
Así mismo, deberán comunicar a la conselleria competente en mate-
ria de vivienda las inscripciones de transmisiones referidas a vivien-
das de protección pública en el plazo de veinte días naturales desde la
misma, mediante remisión de copia de la inscripción. Esta comunica-
ción se efectuará de manera telemática a través del servicio electrónico
para adquisiciones preferentes de la conselleria competente en materia
de vivienda.
3. La conselleria competente en materia de hacienda, con objeto de
facilitar el control de las transmisiones sujetas a los derechos de adqui-
sición preferente, identificará las transmisiones referidas a viviendas
de protección pública, cualquiera que sea su régimen de protección, y
comunicará a la dirección general competente en materia de vivienda,
con periodicidad trimestral, las viviendas cuya transmisión le conste
durante el periodo correspondiente.
CAPÍTULO II
Del ejercicio de los derechos de adquisición preferente a favor de
tercera persona y su cesión
Artículo 7. Ejercicio de los derechos de adquisición preferente a favor
de tercera persona.
1. La Generalitat podrá ejercer los derechos de adquisición prefe-
rente establecidos en los artículos anteriores a favor de un ente local o
cualquier ente del sector público institucional autonómico o local con
competencias en materia de vivienda.
2. La Generalitat podrá, así mismo, ejercer los derechos a favor
de entidades sin ánimo de lucro que realicen funciones de inserción
de colectivos en situación de vulnerabilidad, a favor de personas que
hubieren consolidado un derecho subjetivo con respecto a la vivienda, y
a favor de personas inscritas en el registro de demandantes de vivienda
de protección pública. En este último caso, deberá respetarse el orden
establecido conforme a los criterios de adjudicación de viviendas y la
persona a cuyo favor se ejercite el derecho deberá acreditar el cumpli-
miento de los requisitos socioeconómicos que estuvieren establecidos.
A los efectos de esta norma, se entenderá que una persona tiene un
derecho subjetivo respecto de una vivienda cuando exista una situación
posesoria que satisfaga sus necesidades vitales y que cumpla con la
función social de la vivienda.
3. Cuando se ejerzan los derechos de adquisición preferente a favor
de tercera persona, los gastos que genere la transmisión serán de cuenta
de esta, así como el abono del precio a la persona transmitente o cual-
quier otro gasto análogo derivado, directa o indirectamente, de la trans-
misión. La actuación de la Generalitat se limitará al ejercicio fehaciente
del derecho conforme a lo establecido en la ley, indicando expresamente
que se ejerce el derecho a favor de tercera persona.
4. La tercera persona beneficiaria se someterá a los criterios que
establezca la Generalitat respecto del destino de la vivienda y, en parti-
cular, al régimen de calificación permanente que, en todo caso, resulte
de aplicación por su mera adquisición.
5. El documento público en el que se formalice la transmisión de
propiedad resultante del ejercicio de los derechos de adquisición prefe-
rente a favor de tercera persona hará constar la calificación permanente
de la vivienda y sus anejos, si los hubiera, el régimen de protección
correspondiente, los derechos de tanteo y retracto de la Generalitat,
así como el régimen de notificaciones y comunicaciones previsto en la
ley, todo lo cual deberá reflejarse en la respectiva inscripción registral.
Artículo 8. Cesión de los derechos de adquisición preferente a los
municipios.
1. La Generalitat podrá ceder los derechos de adquisición preferente
al municipio donde radique la vivienda objeto de tanteo o retracto, que
podrá ejercerlos directamente o a través de cualquier ente del sector
público institucional en quien hubiera delegado las competencias en
materia de vivienda.
2. La cesión de los citados derechos se formalizará mediante la
firma de un convenio en el que se determinarán las condiciones de la
cesión y, en especial, las relativas al destino de los inmuebles y a los
criterios para su adjudicación. En todo caso, la Generalitat se reserva-
rá la preferencia en el ejercicio de estos derechos. Sin perjuicio de su
publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, cuando
así proceda, la conselleria competente en materia de vivienda remitirá
Així mateix, hauran de comunicar a la conselleria competent en
matèria d’habitatge les inscripcions de transmissions referides a habitat-
ges de protecció pública, en el termini de vint dies naturals des d’aques-
ta, mitjançant remissió de còpia de la inscripció. Aquesta comunicació
s’efectuarà de manera telemàtica a través del servei electrònic per a
adquisicions preferents de la conselleria competent en matèria d’ha-
bitatge.
3. La conselleria competent en matèria d’hisenda, a fi de facilitar el
control de les transmissions subjectes als drets d’adquisició preferent,
identificarà les transmissions referides a habitatges de protecció pública,
qualsevol que en siga el règim de protecció, i comunicarà a la direcció
general competent en matèria d’habitatge, amb periodicitat trimestral,
els habitatges la transmissió dels quals li conste durant el període cor-
responent.
CAPÍTOL II
De l’exercici dels drets d’adquisició preferent a favor de tercera
persona i la seua cessió
Article 7. Exercici dels drets d’adquisició preferent a favor de tercera
persona
1. La Generalitat podrà exercir els drets d’adquisició preferent esta-
blits en els articles anteriors a favor d’un ens local o de qualsevol ens
del sector públic institucional autonòmic o local amb competències en
matèria d’habitatge.
2. La Generalitat podrà, així mateix, exercir els drets a favor d’enti-
tats sense ànim lucratiu que realitzen funcions d’inserció de col·lectius
en situació de vulnerabilitat, a favor de persones que hagueren conso-
lidat un dret subjectiu respecte a l’habitatge, i a favor de persones ins-
crites en el registre de demandants d’habitatge de protecció pública. En
aquest últim cas, haurà de respectar-se l’ordre establit conforme als cri-
teris d’adjudicació d’habitatges, i la persona a favor de la qual s’exercite
el dret haurà d’acreditar el compliment dels requisits socioeconòmics
que estigueren establits. A l’efecte d’aquesta norma, s’entendrà que
una persona té un dret subjectiu respecte d’un habitatge quan hi haja
una situació possessòria que satisfaça les seues necessitats vitals i que
complisca la funció social de l’habitatge.
3. Quan s’exercisquen els drets d’adquisició preferent a favor de
tercera persona, les despeses que genere la transmissió seran a compte
d’aquesta, així com l’abonament del preu a la persona transmitent o
qualsevol altra despesa anàloga derivada, directament o indirecta, de la
transmissió. L’actuació de la Generalitat es limitarà a l’exercici fefaent
del dret conforme al que s’estableix en la llei, i s’indicarà expressament
que s’exerceix el dret a favor de tercera persona.
4. La tercera persona beneficiària se sotmetrà als criteris que esta-
blisca la Generalitat respecte de la destinació de l’habitatge i, en parti-
cular, al règim de qualificació permanent que, en tot cas, resulte d’apli-
cació per la seua mera adquisició.
5. El document públic en el qual es formalitze la transmissió de
propietat resultant de l’exercici dels drets d’adquisició preferent a favor
de tercer farà constar la qualificació permanent de l’habitatge i els seus
annexos, si n’hi haguera, el règim de protecció corresponent, els drets
de tanteig i retracte de la Generalitat, així com el règim de notificacions
i comunicacions previst en la llei, i tot això haurà de reflectir-se en la
respectiva inscripció registral.
Article 8. Cessió dels drets d’adquisició preferent als municipis
1. La Generalitat podrà cedir els drets d’adquisició preferent al
municipi on es trobe l’habitatge objecte de tanteig o retracte, que podrà
exercir-los directament o a través de qualsevol ens del sector públic
institucional en què haguera delegat les competències en matèria d’ha-
bitatge.
2. La cessió dels citats drets es formalitzarà mitjançant la signatura
d’un conveni en el qual es determinaran les condicions de la cessió i,
especialment, les relatives a la destinació dels immobles i als criteris per
a la seua adjudicació. En tot cas, la Generalitat es reservarà la preferèn-
cia en l’exercici d’aquests drets. Sense perjudici de la seua publicació
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, quan així escaiga, la
conselleria competent en matèria d’habitatge remetrà al deganat del
Num. 8832 / 11.06.2020
21252
al decanato del Colegio de Registradores de Comunidad Valenciana y
al Colegio Notarial de València el texto de los convenios celebrados.
3. Si la Generalitat no comunicara al municipio cesionario, en el
plazo de diez días naturales, el ejercicio de su preferencia, los dere-
chos de adquisición preferente se entenderán cedidos al municipio con
quien se hubiese suscrito el convenio, que podrá ejercitarlos de acuerdo
con el procedimiento establecido en la ley. No obstante, si el municipio
decidiere no ejercitar los mencionados derechos, lo pondrá en inmedia-
to conocimiento de la conselleria competente en materia de vivienda,
quien podrá ejercitarlos de manera subsidiaria.
4. La Administración o entidad cesionaria que ejercite los derechos
de adquisición preferente asumirá íntegramente los gastos que genere
la transmisión, así como el abono del precio a la persona transmitente
o cualquier otro gasto análogo derivado, directa o indirectamente, de la
transmisión.
5. Las viviendas y sus anejos adquiridos por los municipios median-
te el ejercicio de los derechos de adquisición preferente cedidos confor-
me a este artículo se calificarán como viviendas protegidas con carácter
permanente por su mera adquisición, quedando incorporadas al régimen
de protección pública a todos los efectos y sin límite temporal, y suje-
tas a los derechos de adquisición preferente a favor de la Generalitat.
Dichas circunstancias se harán constar en el documento público en el
que se formalice la adquisición y en su inscripción registral en los tér-
minos previstos en el artículo cinco.
6. La cesión de los derechos de adquisición preferente a favor de
los municipios queda limitada al primer ejercicio de cualquiera de los
citados derechos en relación con cada vivienda, sin perjuicio de que el
segundo o sucesivo ejercicio del mismo pueda ser también objeto de
cesión.
Artículo 9. Colaboración con los entes locales en la gestión del par-
que público de vivienda que se adquiera en el ejercicio de los dere-
chos de adquisición preferente.
1. La Generalitat podrá suscribir convenios con los municipios,
mancomunidades, entidades del sector público y entidades privadas sin
ánimo de lucro para la cesión del uso temporal de las viviendas de su
titularidad con la finalidad de contribuir a una mayor eficacia y proxi-
midad en la gestión del parque público de viviendas.
2. Los convenios establecerán los derechos y obligaciones de cada
una de las partes, así como las condiciones de utilización de las vivien-
das cedidas y, en particular, el destino autorizado que deba darse a las
mismas, el cual deberá facilitar, en todo caso, el disfrute de vivienda
para familias, personas y colectivos con escasos recursos económicos o
en situación de vulnerabilidad.
3. La conselleria competente en materia de vivienda facilitará a los
municipios, mancomunidades, entidades de derecho público y sin ánimo
de lucro que así lo soliciten la relación de viviendas disponibles a los
efectos de que puedan solicitar la cesión del uso temporal las mismas.
TÍTULO II
Los derechos de adquisición preferente
en transmisiones singulares
CAPÍTULO I
Ejercicio de los derechos de adquisición preferente
en transmisiones singulares
Artículo 10. Titularidad, competencia y transmisiones de viviendas
sujetas a los derechos de adquisición preferente.
1. La Generalitat es titular de los derechos de tanteo y retracto res-
pecto de las siguientes transmisiones de vivienda:
a) Derecho de tanteo y retracto en las transmisiones de viviendas
y sus anejos que hubieren sido adquiridas mediante dación en pago de
deuda con garantía hipotecaria.
b) Derecho de retracto en las transmisiones de viviendas y sus ane-
jos que hubieren sido adquiridas en un proceso judicial de ejecución
hipotecaria o en un procedimiento de venta extrajudicial en sede nota-
rial.
c) Derecho de tanteo y retracto en las transmisiones de edificios,
con un mínimo de cinco viviendas, cuyo destino principal sea el resi-
dencial, cuando se transmita un porcentaje igual o superior al 80 % de
Col·legi de Registradors de Comunitat Valenciana i al Col·legi Notarial
de València el text dels convenis establits.
3. Si la Generalitat no comunicara al municipi cessionari, en el ter-
mini de deu dies naturals, l’exercici de la seua preferència, els drets
d’adquisició preferent s’entendrien cedits al municipi amb què s’ha
-
guera subscrit el conveni, que podrà exercitar-los d’acord amb el pro-
cediment establit en la llei. No obstant això, si el municipi decidira no
exercitar els esmentats drets, ho posaria en immediat coneixement de la
conselleria competent en matèria d’habitatge, la qual podrà exercitar-los
de manera subsidiària.
4. L’administració o entitat cessionària que exercite els drets d’ad-
quisició preferent assumirà íntegrament les despeses que genere la
transmissió, així com l’abonament del preu a la persona transmitent o
qualsevol altra despesa anàloga derivada, directament o indirecta, de la
transmissió.
5. Els habitatges i els seus annexos, adquirits pels municipis mitjan-
çant l’exercici dels drets d’adquisició preferent cedits conforme a aquest
article, es qualificaran d’habitatges protegits amb caràcter permanent
per la seua mera adquisició, i quedaran incorporats al règim de protecció
pública amb caràcter general i sense límit temporal, i subjectes als drets
d’adquisició preferent a favor de la Generalitat. Aquestes circumstàn-
cies es faran constar en el document públic en el qual es formalitze
l’adquisició i en la seua inscripció registral en els termes previstos en
l’article cinc.
6. La cessió dels drets d’adquisició preferent a favor dels municipis
queda limitada al primer exercici de qualsevol dels citats drets en rela-
ció amb cada habitatge, sense perjudici que el seu segon o successiu
exercici puga ser també objecte de cessió.
Article 9. Col·laboració amb els ens locals en la gestió del parc públic
d’habitatge que s’adquirisca en l’exercici dels drets d’adquisició pre-
ferent
1. La Generalitat podrà subscriure convenis amb els municipis,
mancomunitats, entitats del sector públic i entitats privades sense ànim
lucratiu, per a la cessió de l’ús temporal dels habitatges de la seua titu-
laritat amb la finalitat de contribuir a una major eficàcia i proximitat en
la gestió del parc públic d’habitatges.
2. Els convenis establiran els drets i obligacions de cadascuna de
les parts, així com les condicions d’utilització dels habitatges cedits i,
en particular, la destinació autoritzada que haja de donar-se a aquests,
la qual haurà de facilitar, en tot cas, el gaudi d’habitatge per a famílies,
persones i col·lectius amb escassos recursos econòmics o en situació
de vulnerabilitat.
3. La conselleria competent en matèria d’habitatge facilitarà als
municipis, mancomunitats, entitats de dret públic i sense ànim lucratiu
que així ho sol·liciten la relació d’habitatges disponibles, a l’efecte que
puguen sol·licitar la cessió del seu ús temporal.
TÍTOL II
Els drets d’adquisició preferent
en transmissions singulars
CAPÍTOL I
Exercici dels drets d’adquisició preferent
en transmissions singulars
Article 10. Titularitat, competència i transmissions d’habitatges sub-
jectes als drets d’adquisició preferent
1. La Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte respecte de
les transmissions d’habitatge següents:
a) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habitatges i els
seus annexos que hagueren sigut adquirits mitjançant dació en paga de
deute amb garantia hipotecària.
b) Dret de retracte en les transmissions d’habitatges i els seus anne-
xos que hagueren sigut adquirits en un procés judicial d’execució hipo-
tecària o en un procediment de venda extrajudicial en seu notarial.
c) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’edificis, amb
un mínim de cinc habitatges, la destinació principal dels quals siga el
residencial, quan es transmeta un percentatge igual o superior al 80 %
Num. 8832 / 11.06.2020
21253
dicho edificio y aun cuando dicha operación se realice mediante la venta
de acciones o participaciones sociales de mercantiles cuyo objeto social
esté vinculado con la actividad inmobiliaria.
d) Derecho de tanteo y retracto en las operaciones de venta referidas
a diez o más viviendas y sus anejos, y aun cuando dicha operación se
realice mediante la venta de acciones o participaciones sociales de mer-
cantiles cuyo objeto social esté vinculado con la actividad inmobiliaria.
Los citados derechos de tanteo y retracto podrán ejercerse por la
conselleria competente en materia de vivienda de conformidad con las
disposiciones del presente título.
2. Se excluye el ejercicio de los citados derechos en caso de concu-
rrencia con otros derechos de adquisición preferente de carácter legal
cuando éstos fueren ejercidos por otras administraciones o personas a
cuyo favor estuvieran establecidos. Si estas administraciones o personas
decidieran no ejercitar su derecho en el plazo legalmente establecido
para ello, la Generalitat podrá optar por el ejercicio del propio en el
plazo de sesenta días a contar a partir de aquél en que finalice el plazo
del derecho legal concurrente.
3. Como requisito esencial para la procedencia de los citados dere-
chos, las viviendas sobre las que se podrán ejercitar los derechos de tan-
teo y retracto deberán estar ubicadas en los municipios incluidos en las
áreas de necesidad de vivienda o, en su caso, en sus áreas de influencia.
4. Este derecho de adquisición preferente afecta a la primera y pos-
teriores transmisiones de las viviendas y edificios previstos en el apar-
tado primero mientras los municipios en los que se ubiquen continúen
incluidos en las áreas de necesidad de vivienda declaradas por la Gene-
ralitat, o en sus áreas de influencia si han sido declaradas, o en las áreas
de necesidad de vivienda declaradas por los municipios.
5. Los derechos de adquisición preferente recogidos en este artículo
se ejercitarán conforme a las previsiones del presente título y, en todo
lo no previsto, les será de aplicación lo dispuesto para el ejercicio de
los derechos de tanteo y retracto de viviendas de protección pública en
la medida en dicha regulación resulte compatible. En particular, resul-
tará de aplicación lo dispuesto en los artículos cinco, seis, siete, ocho y
nueve de este decreto ley.
Artículo 11. Procedimiento para el ejercicio de los derechos de tanteo
en transmisiones singulares.
1. La decisión de transmitir toda vivienda o edificio incluidos en
cualquiera de los supuestos sujetos a tanteo conforme a lo dispuesto
en el artículo precedente, y ubicados en los municipios incluidos en las
áreas de necesidad de vivienda o en sus áreas de influencia declaradas,
deberá ser notificada por parte de la persona titular transmitente a la
conselleria competente en materia de vivienda. La notificación com-
prenderá el contenido previsto en el artículo dos de este decreto ley y
deberá acompañarse de la correspondiente documentación acreditativa.
2. Notificada la decisión de transmitir, la Generalitat podrá ejercer
el derecho de tanteo de acuerdo con el procedimiento previsto en el
artículo dos de esta ley.
3. Cuando se ejerza el derecho de tanteo previsto en este artículo, el
precio de adquisición será el que se hubiere fijado para la transmisión
objeto de tanteo.
Artículo 12. Procedimiento para el ejercicio de los derechos de retrac-
to en transmisiones singulares.
1. Las personas adquirentes de toda vivienda o edificio incluidos en
cualquiera de los supuestos sujetos a retracto conforme a lo dispuesto
en el artículo diez y ubicados en los municipios incluidos en las áreas de
necesidad de vivienda o en sus áreas de influencia declaradas, deberán
notificar la transmisión efectuada a la conselleria competente en materia
de vivienda por cualquier medio que permita tener constancia de su
recepción en el plazo de quince días naturales a contar desde la misma.
La notificación comprenderá el contenido previsto en el artículo tres de
este decreto ley deberá acompañar una copia del documento en que se
hubiere formalizado.
2. Notificada la transmisión efectuada, la Generalitat podrá ejercer
el derecho de retracto en los supuestos y de acuerdo con el procedimien-
to previsto en el artículo tres de esta ley.
3. Cuando se ejerza el derecho de retracto previsto en este artículo,
el precio de adquisición será el que se hubiere fijado en la transmisión
objeto de retracto.
d’aquest edifici, i encara que aquesta operació es realitze mitjançant la
venda d’accions o participacions socials de mercantils l’objecte social
de les quals estiga vinculat amb l’activitat immobiliària.
d) Dret de tanteig i retracte en les operacions de venda referides a
deu o més habitatges i els seus annexos, i encara que aquesta operació
es realitze mitjançant la venda d’accions o participacions socials de
mercantils l’objecte social de les quals estiga vinculat amb l’activitat
immobiliària.
Els citats drets de tanteig i retracte podran exercir-se per la conse-
lleria competent en matèria d’habitatge de conformitat amb les disposi-
cions del present títol.
2. S’exclou l’exercici dels drets esmentats en cas de concurrència
amb altres drets d’adquisició preferent de caràcter legal quan aquests
foren exercits per altres administracions o persones al favor de les quals
estigueren establits. Si aquestes administracions o persones decidiren
no exercitar el seu dret en el termini legalment establit per a això, la
Generalitat podrà optar per l’exercici del propi en el termini de seixanta
dies a comptar a partir d’aquell en què finalitze el termini del dret legal
concurrent.
3. Com a requisit essencial per a la procedència dels drets esmen-
tats, els habitatges sobre els quals es podran exercitar els drets de tanteig
i retracte hauran d’estar situats als municipis inclosos en les àrees de
necessitat d’habitatge o, en el seu cas, en les seues àrees d’influència.
4. Aquest dret d’adquisició preferent afecta la primera i posteriors
transmissions dels habitatges i edificis previstos en l’apartat primer
mentre els municipis en els quals se situen continuen inclosos en les
àrees de necessitat d’habitatge declarades per la Generalitat, o en les
seues àrees d’influència si han sigut declarades, o en les àrees de neces-
sitat d’habitatge declarades pels municipis.
5. Els drets d’adquisició preferent recollits en aquest article s’exer-
citaran conforme a les previsions del present títol i, en tot el no previst,
els serà aplicable el que es disposa per a l’exercici dels drets de tanteig
i retracte d’habitatges de protecció pública, en la mesura que aquesta
regulació siga compatible. En particular, resultarà d’aplicació el que es
disposa en els articles cinc, sis, set, huit i nou d’aquest decret llei.
Article 11. Procediment per a l’exercici dels drets de tanteig en trans-
missions singulars
1. La decisió de transmetre tot habitatge o edifici inclosos en qual-
sevol dels supòsits subjectes a tanteig conforme al que es disposa en
l’article precedent, i situats en els municipis inclosos en les àrees de
necessitat d’habitatge o en les seues àrees d’influència declarades, haurà
de ser notificada per part de la persona titular transmitent a la conse-
lleria competent en matèria d’habitatge. La notificació comprendrà el
contingut previst en l’article dos d’aquest decret llei i haurà d’acompa-
nyar-se de la corresponent documentació acreditativa.
2. Notificada la decisió de transmetre, la Generalitat podrà exercir
el dret de tanteig d’acord amb el procediment previst en l’article dos
d’aquesta llei.
3. Quan s’exercisca el dret de tanteig previst en aquest article, el
preu d’adquisició serà el que s’haguera fixat per a la transmissió objecte
de tanteig.
Article 12. Procediment per a l’exercici dels drets de retracte en trans-
missions singulars
1. Les persones adquirents de tot habitatge o edifici inclosos en
qualsevol dels supòsits subjectes a retracte conforme al que es disposa
en l’article deu, i situats en els municipis inclosos en les àrees de neces-
sitat d’habitatge o en les seues àrees d’influència declarades, hauran de
notificar la transmissió efectuada a la conselleria competent en matèria
d’habitatge, per qualsevol mitjà que permeta tindre’n constància de la
recepció en el termini de quinze dies naturals a comptar des d’aquesta.
La notificació comprendrà el contingut previst en l’article tres d’aquest
decret llei i haurà d’acompanyar una còpia del document en què s’ha-
guera formalitzat.
2. Notificada la transmissió efectuada, la Generalitat podrà exercir
el dret de retracte en els supòsits i d’acord amb el procediment previst
en l’article tres d’aquesta llei.
3. Quan s’exercisca el dret de retracte previst en aquest article, el
preu d’adquisició serà el que s’haguera fixat en la transmissió objecte
de retracte.
Num. 8832 / 11.06.2020
21254
CAPÍTULO II
Municipios sujetos a los derechos de adquisición preferente en
transmisiones singulares
Artículo 13. Municipios sujetos a los derechos de adquisición preferente
1. Con el objeto de establecer las áreas de necesidad de vivien-
da, la Generalitat, a través de la conselleria competente en materia de
vivienda, elaborará y aprobará un Catálogo de áreas de necesidad de
vivienda que podrá comprender todas aquellas áreas en las que el acceso
a la vivienda resulte afectado negativamente por un fenómeno social,
económico, demográfico, geográfico, climatológico o de salud pública.
2. Tendrán la consideración de municipios sujetos a los derechos
de adquisición preferente en transmisiones singulares aquellos que se
ubiquen en las áreas de necesidad de vivienda que hubieren sido decla-
radas e incluidas en el catálogo de áreas de necesidad de vivienda, así
como aquellos municipios que se ubiquen en sus áreas de influencia y
se hagan constar en el referido catálogo.
3. Los municipios podrán delimitar las áreas de necesidad de vivien-
da de su ámbito territorial para su inclusión en el catálogo de áreas de
necesidad de vivienda. La referida delimitación incluirá todo o parte del
municipio y requerirá la elaboración de un informe técnico de necesidad
que justificará la afectación negativa del acceso a la vivienda conforme
a cualquiera de los fenómenos previstos en el apartado anterior y la
delimitación territorial de las áreas incluidas.
Las áreas de necesidad de vivienda delimitadas en el informe técni
-
co deberán ser aprobadas por acuerdo del pleno con el voto favorable de
la mayoría absoluta de los miembros de la corporación.
Una vez adoptado el acuerdo anterior, se remitirá a la conselleria
competente en materia de vivienda, que comprobará, con carácter pre-
vio a su inclusión en el catálogo de áreas de necesidad de vivienda, que
el informe técnico se ajusta a los anteriores parámetros.
Artículo 14. Actualización y publicidad de las áreas de necesidad de
vivienda
1. El catálogo de áreas de necesidad de vivienda se actualizará
cuando se revisen los parámetros de afectación negativa del acceso a la
vivienda previamente considerados y se aprueben las nuevas áreas de
necesidad de vivienda conforme a los parámetros revisados, o cuando
se apruebe la inclusión de una nueva área de necesidad de vivienda
declarada por un municipio.
2. La disposición reglamentaria que apruebe las áreas de necesidad
de vivienda declaradas por la Generalitat o apruebe la inclusión de una
nueva área de necesidad de vivienda declarada por un municipio, será
publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana y será aplica-
ble durante un periodo de diez años desde su publicación.
Artículo 15. Comunicación de las áreas de necesidad de vivienda
1. Sin perjuicio de su publicación en el Diari Oficial de la Gene-
ralitat Valenciana, la conselleria competente en materia de vivienda
comunicará al Decanato del Colegio de Registradores de Comunidad
Valenciana y al Colegio Notarial de València las áreas de necesidad de
vivienda recogidas en el catálogo de áreas de necesidad de vivienda a
las que les resultará de aplicación los derechos de tanteo y retracto con-
tenidos en este título y demás previsiones de esta ley, así como cualquier
actualización de las mismas.
2. Así mismo, la conselleria competente en materia de vivien-
da comunicará a los municipios incluidos en el referido catalogo su
afección como áreas de necesidad de vivienda para el ejercicio de los
derechos de tanteo y retracto, a efectos de que puedan solicitar que
los derechos de adquisición preferente que pudieren corresponder a la
Generalitat se ejerciten a su favor o les sean cedidos mediante la cele-
bración del correspondiente convenio.
CAPÍTULO III
Adjudicación de viviendas adquiridas mediante el ejercicio de los
derechos de adquisición preferente en transmisiones singulares
CAPÍTOL II
Municipis subjectes als drets d’adquisició preferent en transmissions
singulars
Article 13. Municipis subjectes als drets d’adquisició preferent
1. A fi d’establir les àrees de necessitat d’habitatge, la Generalitat,
a través de la conselleria competent en matèria d’habitatge, elaborarà i
aprovarà un Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge que podrà com-
prendre totes aquelles àrees en les quals l’accés a l’habitatge resulte
afectat negativament per un fenomen social, econòmic, demogràfic,
geogràfic, climatològic o de salut pública.
2. Tindran la consideració de municipis subjectes als drets d’adqui-
sició preferent en transmissions singulars aquells que se situen en les
àrees de necessitat d’habitatge que hagueren sigut declarades i incloses
en el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge, així com aquells muni-
cipis que se situen en les seues àrees d’influència i es facen constar en
el referit catàleg.
3. Els municipis podran delimitar les àrees de necessitat d’habitatge
del seu àmbit territorial per a la seua inclusió en el catàleg d’àrees de
necessitat d’habitatge. La referida delimitació inclourà tot o part del
municipi i requerirà l’elaboració d’un informe tècnic de necessitat,
que justificarà l’afectació negativa de l’accés a l’habitatge conforme a
qualsevol dels fenòmens previstos en l’apartat anterior i la delimitació
territorial de les àrees incloses.
Les àrees de necessitat d’habitatge delimitades en l’informe tècnic
hauran de ser aprovades per acord del ple, amb el vot favorable de la
majoria absoluta dels membres de la corporació.
Una vegada adoptat l’acord anterior, es remetrà a la conselleria
competent en matèria d’habitatge, que comprovarà, amb caràcter previ
a la seua inclusió en el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge, que
l’informe tècnic s’ajusta als anteriors paràmetres.
Article 14. Actualització i publicitat de les àrees de necessitat d’habi-
tatge
1. El catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge s’actualitzarà quan
es revisen els paràmetres d’afectació negativa de l’accés a l’habitatge
prèviament considerats, i s’aproven les noves àrees de necessitat d’ha-
bitatge conforme als paràmetres revisats, o quan s’aprove la inclusió
d’una nova àrea de necessitat d’habitatge declarada per un municipi.
2. La disposició reglamentària que aprove les àrees de necessitat
d’habitatge declarades per la Generalitat o aprove la inclusió d’una nova
àrea de necessitat d’habitatge declarat per un municipi, serà publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i serà aplicable durant
un període de deu anys des de la publicació.
Article 15. Comunicació de les àrees de necessitat d’habitatge
1. Sense perjudici de la seua publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana, la conselleria competent en matèria d’habitat-
ge comunicarà al deganat del Col·legi de Registradors de Comunitat
Valenciana i al Col·legi Notarial de València, les àrees de necessitat
d’habitatge recollides en el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge a
les quals resultarà d’aplicació els drets de tanteig i retracte continguts
en aquest títol i altres previsions d’aquesta llei, així com qualsevol actu-
alització d’aquestes.
2. Així mateix, la conselleria competent en matèria d’habitatge
comunicarà als municipis inclosos en el referit catàleg la seua afecció
com a àrees de necessitat d’habitatge per a l’exercici dels drets de tan-
teig i retracte, a l’efecte que puguen sol·licitar que els drets d’adquisició
preferent que pogueren correspondre a la Generalitat s’exerciten a favor
seu o els siguen cedits mitjançant l’establiment del conveni correspo-
nent.
CAPÍTOL III
Adjudicació d’habitatges adquirits mitjançant l’exercici dels drets
d’adquisició preferent en transmissions singulars
Num. 8832 / 11.06.2020
21255
Artículo 16. Destino y adjudicación de las viviendas adquiridas
1. Las viviendas o edificios adquiridos en virtud del ejercicio de
los derechos de adquisición preferente regulados en este título serán
destinados a personas en situación de vulnerabilidad o que reúnan los
requisitos socioeconómicos establecidos en cada momento para el acce-
so a las viviendas de protección pública.
2. La adjudicación de las viviendas por parte de la Generalitat se
realizará con arreglo a los criterios de adjudicación de viviendas públi-
cas que se encuentren vigentes en cada momento y, especialmente, con
respeto al orden de prelación que resulte, salvo en los casos de adjudica-
ciones de viviendas o edificios destinados a situaciones de emergencia
en el ámbito de la vivienda o en los casos de adjudicación a los ante-
riores titulares de la propiedad o personas que hubiesen consolidado un
derecho subjetivo respecto de las viviendas sobre las que se ha ejercido
el derecho de tanteo o retracto.
3. Si se ejerciera el derecho de tanteo o retracto a favor de tercera
persona, la persona beneficiaria se someterá a los criterios que establez-
ca la Generalitat respecto del destino de la vivienda y, en particular, al
régimen de calificación permanente que, en todo caso, resulta de apli
-
cación por su mera adquisición conforme al artículo cinco y el artículo
siete de este decreto ley .
4. El uso temporal de estas viviendas o edificios podrá cederse a los
entes locales, entidades del sector público con competencias en materia
de vivienda o asociaciones sin ánimo de lucro que realicen funciones de
reinserción de colectivos en situación de vulnerabilidad para la gestión
de su uso, mantenimiento y adjudicación, debiendo respetar la adminis-
tración o entidad cesionaria, en todo caso, el destino y los criterios de
adjudicación específicos que establezca la Generalitat.
Artículo 17. Calificación permanente de las viviendas adquiridas.
Las viviendas adquiridas mediante el ejercicio de los derechos
de adquisición preferente previstos en este título se calificarán como
viviendas protegidas con carácter permanente por su mera adquisición,
de conformidad con lo dispuesto en el artículo cinco de este decreto ley,
cuyo contenido resulta de aplicación en toda su extensión.
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Modificación de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la
vivienda de la Comunitat Valenciana.
Se modifica la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Vivienda de la
Comunidad Valenciana, en los siguientes términos:
1. Se añade un apartado 3 al artículo 46 con la siguiente redacción:
«3. La calificación permanente supone la incorporación al régimen
de protección pública de toda edificación, vivienda o suelo residencial
adquirido por la Generalitat, a todos los efectos y sin límite temporal.
Dicha calificación se realizará automáticamente en los casos expresa-
mente previstos en la ley, o mediante acto administrativo expreso en el
resto de supuestos.
La protección alcanzará a los elementos y supuestos recogidos en
el artículo 45 de esta ley y concretará el régimen de uso, las formas de
acceso, limitaciones y demás condiciones que resulten de aplicación, las
cuales se determinarán por disposición reglamentaria.
La referida calificación podrá acordarse aun cuando ello suponga un
cambio del régimen de protección vigente al tiempo de la adquisición.»
2. Se añade un apartado 20 al artículo 68 con la siguiente redacción:
«20. Transmitir o adquirir una vivienda o edificio sujetos a los dere-
chos de adquisición preferente sin notificación a la conselleria compe-
tente en materia de vivienda, así como transmitirla sin autorización,
transmitirla después de haber caducado los efectos liberatorios de la
notificación de la transmisión realizada o transmitirla en condiciones
distintas a las autorizadas.»
3. Se añade un apartado 21 al artículo 68 con la siguiente redacción:
«21. El incumplimiento del deber de colaboración en el ejercicio
de los derechos de adquisición preferente, negando injustificadamente
el acceso al inmueble o la entrega de la información o documentación
requeridas, así como toda acción que impida u obstaculice el ejercicio
de tales derechos.»
Article 16. Destinació i adjudicació dels habitatges adquirits
1. Els habitatges o edificis adquirits en virtut de l’exercici dels drets
d’adquisició preferent regulats en aquest títol seran destinats a persones
en situació de vulnerabilitat, o que tinguen els requisits socioeconò-
mics establits a cada moment per a l’accés als habitatges de protecció
pública.
2. L’adjudicació dels habitatges per part de la Generalitat es realit-
zarà conformement als criteris d’adjudicació d’habitatges públics que
es troben vigents a cada moment i, especialment, respecte a l’ordre de
prelació que resulte, excepte en els casos d’adjudicacions d’habitatges
o edificis destinats a situacions d’emergència en l’àmbit de l’habitatge
o en els casos d’adjudicació als anteriors titulars de la propietat, o per-
sones que hagueren consolidat un dret subjectiu respecte dels habitatges
sobre les quals s’ha exercit el dret de tanteig o retracte.
3. Si s’exercira el dret de tanteig o retracte a favor de tercera per-
sona, la persona beneficiària se sotmetria als criteris que establisca la
Generalitat respecte de la destinació de l’habitatge i, en particular, al
règim de qualificació permanent que, en tot cas, resulta d’aplicació per
la seua mera adquisició conforme a l’article cinc i l’article set d’aquest
decret llei.
4. L’ús temporal d’aquests habitatges o edificis podrà cedir-se als
ens locals, entitats del sector públic amb competències en matèria d’ha-
bitatge o associacions sense ànim lucratiu que realitzen funcions de
reinserció de col·lectius en situació de vulnerabilitat per a la gestió del
seu ús, manteniment i adjudicació, i l’administració o entitat cessionà-
ria, en tot cas, haurà de respectar la destinació i els criteris d’adjudicació
específics que establisca la Generalitat.
Article 17. Qualificació permanent dels habitatges adquirits
Els habitatges adquirits mitjançant l’exercici dels drets d’adquisició
preferent previstos en aquest títol es qualificaran d’habitatges protegits
amb caràcter permanent per la seua mera adquisició, de conformitat
amb el que es disposa en l’article cinc d’aquest decret llei, el contingut
de la qual és d’aplicació en tota la seua extensió.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Modificació de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitat-
ge de la Comunitat Valenciana.
Es modifica la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la
Comunitat Valenciana, en els termes següents:
1. S’afig un apartat 3 a l’article 46 amb la redacció següent:
«3. La qualificació permanent suposa la incorporació al règim de
protecció pública de tota edificació, habitatge o sòl residencial adquirit
per la Generalitat, amb caràcter general i sense límit temporal. Aquesta
qualificació es realitzarà automàticament en els casos expressament
previstos en la llei o mitjançant acte administratiu exprés en la resta de
supòsits.
La protecció arribarà als elements i supòsits recollits en l’article 45
d’aquesta llei i concretarà el règim d’ús, les formes d’accés, limitacions
i altres condicions que siguen d’aplicació, les quals es determinaran per
disposició reglamentària.
La referida qualificació podrà acordar-se encara que això supose un
canvi del règim de protecció vigent al temps de l’adquisició».
2. S’afig un apartat 20 a l’article 68 amb la redacció següent:
«20. Transmetre o adquirir un habitatge o edifici subjectes als drets
d’adquisició preferent sense notificació a la conselleria competent en
matèria d’habitatge, així com transmetre’l sense autorització, transme-
tre’l després d’haver caducat els efectes deslliuradors de la notificació
de la transmissió realitzada o transmetre’l en condicions diferents de
les autoritzades».
3. S’afig un apartat 21 a l’article 68 amb la redacció següent:
«21. L’incompliment del deure de col·laboració en l’exercici dels
drets d’adquisició preferent, negant injustificadament l’accés a l’im-
moble o el lliurament de la informació o documentació requerides,
així com tota acció que impedisca o obstaculitze l’exercici de tals
drets».
Num. 8832 / 11.06.2020
21256
4. Se da contenido al punto 12 del artículo 69 con la siguiente redac-
ción:
«12. El incumplimiento por parte de los organismos y funciona-
rias y funcionarios públicos de las obligaciones contenidas en el pro-
cedimiento de adquisición preferente, determinará la imposición de las
sanciones procedentes de acuerdo con el régimen disciplinario que les
resulte de aplicación.»
Segunda. Modificación de la Ley 2/2017, de 3 de febrero, por la fun-
ción social de la vivienda de la Comunitat Valenciana.
Se modifica el apartado 1 del artículo 24 de la Ley 2/2017, de 3 de
febrero, por la función social de la vivienda de la Comunitat Valenciana,
que queda redactado en los términos siguientes:
«1. La conselleria competente en materia de vivienda establecerá un
sistema voluntario de obtención o de oferta de viviendas privadas para
su puesta en alquiler, en el que se incluirán necesariamente las inscritas
en el Registro de viviendas deshabitadas y las adquiridas a consecuencia
del ejercicio de los derechos de tanteo y retracto que no estén destinadas
a otros fines sociales o de aquellas otras acciones dirigidas a garantizar
el uso social de la vivienda previstas por esta ley.»
Tercera. Servicio electrónico para adquisiciones preferentes.
A los efectos de las comunicaciones y notificaciones de organismos
y funcionarias y funcionarios públicos previstas en este decreto ley, se
habilitará un servicio electrónico para adquisiciones preferentes que
dependerá de la conselleria competente en materia de vivienda. El ser-
vicio electrónico para adquisiciones preferentes se habilitará en el plazo
de tres meses desde la entrada en vigor de este decreto ley.
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera. Aplicación del ejercicio de los derechos de adquisición pre-
ferente en transmisiones singulares.
Los derechos de tanteo y retracto en transmisiones singulares resul-
tarán de aplicación a las transmisiones sujetas que se realicen desde la
entrada en vigor de esta norma respecto de viviendas y edificios ubica-
dos en las áreas de necesidad de vivienda que hubieren sido adquiridos
después de la entrada en vigor de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la
vivienda de la Comunitat Valenciana.
Segunda. Régimen transitorio de los derechos de adquisición prefe-
rente regulados en este decreto ley.
1. Los derechos de adquisición preferente regulados en el título
primero, tras la entrada en vigor del presente decreto ley, se aplica-
rán directa e íntegramente a las segundas y sucesivas transmisiones
de viviendas de protección pública de promoción privada, cuya fecha
de calificación definitiva sea posterior a la entrada en vigor de la Ley
8/2004, de 20 de octubre, de la Vivienda de la Comunidad Valenciana.
En el caso de las viviendas de protección pública de promoción
pública, los derechos de adquisición preferente regulados en el título
primero, tras la entrada en vigor del presente decreto ley, se aplica-
rán directa e íntegramente a las segundas y sucesivas transmisiones de
viviendas, durante todo el periodo de vigencia del régimen de protec-
ción que corresponda y aún cuando su cédula de calificación definitiva
fuera anterior a la entrada en vigor de la Ley 8/2004, cuando el citado
régimen estableciera los derechos de adquisición preferente a favor de
la administración.
2. Los procedimientos de adquisición preferente iniciados al amparo
de la Ley 8/2004, que no hubieren finalizado, continuarán su trami
-
tación conforme a las disposiciones de este decreto ley, incluidas las
disposiciones relativas a la calificación permanente de las viviendas
adquiridas mediante el ejercicio de tales derechos.
3. Los procedimientos de adquisición preferente iniciados y conclui-
dos al amparo de la Ley 8/2004, en caso de impugnación de la firmeza
de dichos actos jurídicos, se regirán por el régimen legal que resultó de
aplicación en dicho procedimiento, sin perjuicio de la aplicación com
-
plementaria de la regulación contenida en el presente decreto ley, en lo
que no sea contraria al citado régimen legal.
4. Desde la entrada en vigor de esta norma, cualquier referencia
realizada por una disposición normativa a lo dispuesto en los artículos
4. Es dona contingut al punt 12 de l’article 69 amb la redacció
següent:
«12. L’incompliment per part dels organismes i funcionàries i fun
-
cionaris públics de les obligacions contingudes en el procediment d’ad-
quisició preferent, determinarà la imposició de les sancions escaients
d’acord amb el règim disciplinari que els resulte d’aplicació».
Segona. Modificació de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció
social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.
Es modifica l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 2/2017, de 3 de
febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana,
que queda redactat en els termes següents:
«1. La conselleria competent en matèria d’habitatge establirà un
sistema voluntari d’obtenció o d’oferta d’habitatges privats per a la seua
posada en lloguer, en el qual s’inclouran necessàriament els inscrits
en el registre d’habitatges deshabitats i els adquirits a conseqüència
de l’exercici dels drets de tanteig i retracte que no estiguen destinats a
altres finalitats socials o d’aquelles altres accions dirigides a garantir
l’ús social de l’habitatge previstes per aquesta llei».
Tercera. Servei electrònic per a adquisicions preferents
A l’efecte de les comunicacions i notificacions d’organismes i fun-
cionàries i funcionaris públics previstes en aquest decret llei, s’habili-
tarà un servei electrònic per a adquisicions preferents que dependrà de
la conselleria competent en matèria d’habitatge. El servei electrònic per
a adquisicions preferents s’habilitarà en el termini de tres mesos des de
l’entrada en vigor d’aquest decret llei.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Aplicació de l’exercici dels drets d’adquisició preferent en
transmissions singulars.
Els drets de tanteig i retracte en transmissions singulars resultaran
d’aplicació a les transmissions subjectes que es realitzen des de l’entra-
da en vigor d’aquesta norma, respecte d’habitatges i edificis situats en
les àrees de necessitat d’habitatge que hagueren sigut adquirits després
de l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge
de la Comunitat Valenciana.
Segona. Règim transitori dels drets d’adquisició preferent regulats en
aquest decret llei
1. Els drets d’adquisició preferent regulats en el títol primer, després
de l’entrada en vigor del present decret llei, s’aplicaran directament i
íntegra a les segones i successives transmissions d’habitatges de pro-
tecció pública de promoció privada, la data de qualificació definitiva
del qual siga posterior a l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, de 20
d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.
En el cas dels habitatges de protecció pública de promoció públi-
ca, els drets d’adquisició preferent regulats en el títol primer, després
de l’entrada en vigor del present decret llei, s’aplicaran directament
i íntegrament a les segones i successives transmissions d’habitatges,
durant tot el període de vigència del règim de protecció que correspon-
ga, i encara quan la seua cèdula de qualificació definitiva fora anterior
a l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, quan el citat règim establira els
drets d’adquisició preferent a favor de l’administració.
2. Els procediments d’adquisició preferent iniciats a l’empara de la
Llei 8/2004 que no hagueren finalitzat, continuaran la seua tramitació
conforme a les disposicions d’aquest decret llei, incloses les disposici-
ons relatives a la qualificació permanent dels habitatges adquirits mit-
jançant l’exercici de tals drets.
3. Els procediments d’adquisició preferent iniciats i conclosos a
l’empara de la Llei 8/2004, en cas d’impugnació de la fermesa d’aquests
actes jurídics, es regiran pel règim legal que va resultar d’aplicació en
aquest procediment, sense perjudici de l’aplicació complementària de la
regulació continguda en el present decret llei, en el que no siga contrària
al citat règim legal.
4. Des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, qualsevol referència
realitzada per una disposició normativa al que s’estableix en els articles
Num. 8832 / 11.06.2020
21257
50, 51, 52 y 53 de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Vivienda de
la Comunidad Valenciana, se entenderá realizada a lo dispuesto en el
presente decreto ley.
Tercera. Notificaciones y comunicaciones de organismos y funciona-
rias y funcionarios públicos.
En tanto no esté habilitado el servicio electrónico para adquisicio-
nes preferentes, los organismos y funcionarias y funcionarios públicos
obligados a realizar comunicaciones o notificaciones a la conselleria
competente en materia de vivienda con relación a los derechos de adqui-
sición preferente dirigirán sus comunicaciones o notificaciones a la
dirección territorial competente en materia de vivienda que corresponda,
atendida la ubicación de la vivienda o edificio objeto de transmisión.
Cuarta. Municipios incluidos en las áreas de necesidad de vivienda.
1. En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de este decre-
to ley, la conselleria competente en materia de vivienda aprobará el
catálogo de áreas de necesidad de vivienda que comprenderá las áreas
de necesidad de vivienda declaradas por la Generalitat y, en su caso, sus
áreas de influencia, así como las áreas de necesidad que hubiesen sido
declaradas por los municipios, previa comprobación de que el informe
técnico municipal se ajusta a los requisitos previstos en este decreto ley.
2. En tanto no se apruebe el citado catálogo de áreas de necesidad
de vivienda, a los efectos del ejercicio de los derechos de adquisición
preferente en transmisiones singulares, los municipios incluidos en las
áreas de necesidad de vivienda son los que figuran en la Resolución de
15 de abril de 2019, de la Presidencia de la Generalitat, sobre la asig-
nación de la línea específica del fondo de Cooperación Municipal para
la lucha contra el Despoblamiento de los municipios de la Comunitat
Valenciana y en el Informe de Necesidad de Vivienda en la Comunitat
Valenciana de 2020 realizado por el Observatorio del Hábitat y la Segre-
gación Urbana, que figuran como anexo I y anexo II, respectivamente.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Única. Derogación normativa
Quedan derogadas las siguientes disposiciones:
a) Los artículos 50, 51, 52 y 53 de la Ley 8/2004, de 20 de octubre,
de la vivienda de la Comunitat Valenciana.
b) La disposición transitoria segunda del Decreto 75/2007, de 18 de
mayo, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de Protección
Pública a la Vivienda.
DISPOSICIONES FINALES
Primera. Desarrollo reglamentario
Se faculta al Consell para desarrollar y ejecutar este decreto ley.
Segunda. Entrada en vigor
Este decreto ley entrará en vigor el día siguiente de su publicación
en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 de junio de 2020
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El vicepresidente segundo y
conseller de Vivienda y Arquitectura Bioclimática
RUBÉN MARTÍNEZ DALMAU
50, 51, 52 i 53 de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de
la Comunitat Valenciana, s’entendrà realitzada al que es disposa en el
present decret llei.
Tercera. Notificacions i comunicacions d’organismes i funcionàries i
funcionaris públics
En tant no estiga habilitat el servei electrònic per a adquisicions
preferents, els organismes i funcionàries i funcionaris públics obligats
a realitzar comunicacions o notificacions a la conselleria competent
en matèria d’habitatge en relació amb els drets d’adquisició preferent,
dirigiran les seues comunicacions o notificacions a la direcció territorial
competent en matèria d’habitatge que corresponga, atesa la ubicació de
l’habitatge o edifici objecte de transmissió.
Quarta. Municipis inclosos en les àrees de necessitat d’habitatge
1. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquest
decret llei, la conselleria competent en matèria d’habitatge aprovarà
el catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge que comprendrà les àrees
de necessitat d’habitatge declarades per la Generalitat i, si escau, les
seues àrees d’influència, així com les àrees de necessitat que hagueren
sigut declarades pels municipis, amb comprovació prèvia que l’informe
tècnic municipal s’ajusta als requisits previstos en aquest decret llei.
2. En tant no s’aprove l’esmentat catàleg d’àrees de necessitat
d’habitatge, a l’efecte de l’exercici dels drets d’adquisició preferent en
transmissions singulars, els municipis inclosos en les àrees de necessitat
d’habitatge són els que figuren en la Resolució de 15 d’abril de 2019, de
la Presidència de la Generalitat, sobre l’assignació de la línia específica
del fons de cooperació municipal per a la lluita contra el despoblament
dels municipis de la Comunitat Valenciana, i en l’informe de necessitat
d’habitatge a la Comunitat Valenciana de 2020, realitzat per l’Obser-
vatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana, que figuren com a annex I i
annex II, respectivament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades les següents disposicions:
a) Els articles 50, 51, 52 i 53 de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de
l’habitatge de la Comunitat Valenciana.
b) La disposició transitòria segona del Decret 75/2007, de 18 de
maig, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de protecció pública
a l’habitatge.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desenvolupament reglamentari
Es faculta el Consell per a desenvolupar i executar aquest decret
llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 5 de juny de 2020
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El vicepresident segon i
conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
RUBÉN MARTÍNEZ DALMAU
Num. 8832 / 11.06.2020
21258
ANNEX I / ANEXO I
Annex de la Resolució de 15 d’abril de 2019, de la Presidència de la Generalitat, sobre l’assignació de la línia específica del Fons de cooperació
municipal per a la lluita contra el despoblament dels municipis de la Comunitat Valenciana, corresponent a cada entitat beneficiària per a l’exercici
pressupostari 2019.
Anexo de la Resolución de 15 de abril de 2019, de la Presidencia de la Generalitat, sobre la asignación de la línea específica del Fondo de
Cooperación Municipal para la Lucha contra el Despoblamiento de los Municipios de la Comunitat Valenciana correspondiente a cada entidad
beneficiaria para el ejercicio presupuestario 2019.
MUNICIPIS EN RISC DE DESPOBLAMENT
MUNICIPIOS EN RIESGO DE DESPOBLACIÓN
Núm Municipi / Municipio Província / Provincia Núm Municipi / Municipio Província / Provincia
1 Ademús València 79 Jarafuel València
2 Aielo de Rugat València 80 Llaurí València
3 Aín Castelló 81 Llocnou de la Corona València
4 Albocàsser Castelló 82 Llucena del Cid Castelló
5 Alcoleja Alacant 83 Losa del Obispo València
6 Alcublas València 84 Ludiente Castelló
7 Algímia d’Almonesir Castelló 85 Mata de Morella, la Castelló
8 Almedíjar Castelló 86 Matet Castelló
9 Almudaina Alacant 87 Millares València
10 Alpuente València 88 Montán Castelló
11 Andilla València 89 Montanejos Castelló
12 Arañuel Castelló 90 Morella Castelló
13 Aras de los Olmos València 91 Olocau del Rey Castelló
14 Ares del Maestrat Castelló 92 Orxa, l’ Alacant
15 Argelita Castelló 93 Palanques Castelló
16 Atzeneta del Maestrat Castelló 94 Pavías Castelló
17 Ayódar Castelló 95 Pedralba València
18 Ayora València 96 Penàguila Alacant
19 Azuébar Castelló 97 Pina de Montalgrao Castelló
20 Balones Alacant 98 Pinet València
21 Bejís Castelló 99 Planes Alacant
22 Benafigos Castelló 100 Pobla de Benifassà, la Castelló
23 Benagéber València 101 Portell de Morella Castelló
24 Benassau Alacant 102 Puebla de Arenoso Castelló
25 Benassal Castelló 103 Puebla de San Miguel València
26 Beniardá Alacant 104 Quatretondeta Alacant
27 Beniarrés Alacant 105 Quesa València
28 Beniatjar València 106 Rosell Castelló
29 Benifallim Alacant 107 Sacañet Castelló
30 Benillup Alacant 108 Sagra Alacant
31 Benimassot Alacant 109 Salzadella, la Castelló
32 Bicorp València 110 San Rafael del Río Castelló
33 Bugarra València 111 Sempere València
34 Calles València 112 Serratella, la Castelló
35 Camporrobles València 113 Serra Engarcerán Castelló
36 Canet lo Roig Castelló 114 Sot de Chera València
37 Carrícola València 115 Tàrbena Alacant
38 Casas Altas València 116 Teresa Castelló
Num. 8832 / 11.06.2020
21259
39 Casas Bajas València 117 Teresa de Cofrentes València
40 Castell de Cabres Castelló 11 8 Tírig Castelló
41 Castell de Castells Alacant 119 Titaguas València
42 Castellfort Castelló 120 Todolella Castelló
43 Castellnovo Castelló 121 Toga Castelló
44 Castielfabib València 122 Tollos Alacant
45 Castillo de Villamalefa Castelló 123 Torás Castelló
46 Catí Castelló 124 Toro, el Castelló
47 Caudiel Castelló 125 Torralba del Pinar Castelló
48 Cervera del Maestre Castelló 126 Torre d’En Besora, la Castelló
49 Chelva València 127 Torre d’en Domènec, la Castelló
50 Chera València 128 Torrebaja València
51 Chóvar Castelló 129 Torrechiva Castelló
52 Chulilla València 130 Tuéjar València
53 Cinctorres Castelló 131 Useres, les Castelló
54 Cirat Castelló 132 Vall d’Alcalà, la Alacant
55 Cofrentes València 133 Vall d’Almonesir Castelló
56 Confrides Alacant 134 Vall de Gallinera Alacant
57 Cortes de Arenoso Castelló 135 Vall d’Ebo, la Alacant
58 Cortes de Pallás València 136 Vallanca València
59 Coves de Vironmà, les Castelló 137 Vallat Castelló
60 Culla Castelló 138 Vallibona Castelló
61 Domeño València 139 Venta del Moro València
62 Dos Aguas València 140 Vilafranca Castelló
63 Espadilla Castelló 141 Vilanova d’Alcolea Castelló
64 Estubeny València 142 Vilar de Canes Castelló
65 Facheca Alacant 143 Villahermosa del Río Castelló
66 Famorca Alacant 144 Villamalur Castelló
67 Fanzara Castelló 145 Villanueva de Viver Castelló
68 Forcall Castelló 146 Villar del Arzobispo València
69 Fuente la Reina Castelló 147 Villagordo del Cabriel València
70 Fuentes de Ayódar Castelló 148 Villores Castelló
71 Gaibiel Castelló 149 Vistabella del Maestrat Castelló
72 Gàtova València 150 Xert Castelló
73 Geldo Castelló 151 Xodos Castelló
74 Gestalgar València 152 Yesa, la València
75 Herbés Castelló 153 Zarra València
76 Higueras Castelló 154 Zorita del Maestrazgo Castelló
77 Higueruelas València 155 Zucaina Castelló
78 Jalance València
Num. 8832 / 11.06.2020
21260
ANNEX II / ANEXO II
Informe de necessitat d’habitatge a la Comunitat Valenciana de 2020 realitzat per l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana
Informe de necesidad de vivienda en la Comunitat Valenciana de 2020 realizado por el Observatorio del Hábitat y la Segregación Urbana
ÀREES AMB NECESSITAT D’HABITATGE
ÁREAS CON NECESIDAD DE VIVIENDA
Núm Municipi / Municipio Província / Provincia Núm Municipi / Municipio Província / Provincia
1 Aspe Alacant 118 Xeraco València
2 Monòver Alacant 119 Almassora Castelló
3 Vall d’Uixó, la Castelló 120 Vall de Laguar, la Alacant
4 Pilar de la Horadada Alacant 121 Olleria, l’ València
5 Alacant Alacant 122 Potries València
6 Borriana Castelló 123 Peníscola Castelló
7 Paterna València 124 Càrcer València
8 Vilamarxant València 125 Alfara del Patriarca València
9 Dénia Alacant 126 Favara València
10 Gandia València 127 Senyera València
11 Manises València 128 Albatera Alacant
12 Benicarló Castelló 129 Benetússer València
13 Aldaia València 130 Orpesa Castelló
14 Alcoi València 131 Barx València
15 Silla València 132 Rafelbunyol València
16 Burjassot València 133 Llíria València
17 Alaquàs València 134 Almoines València
18 Quatretonda Alacant 135 Montesinos, los Alacant
19 Carcaixent València 136 Xàbia Alacant
20 Alfauir València 137 Alborache València
21 Almoradí Alacant 138 Catarroja València
22 San Miguel de Salinas Alacant 139 Benicàssim Castelló
23 Benaguasil València 140 Benifaió València
24 Torrevieja Alacant 141 Ribesalbes Castelló
25 Alzira València 142 Montroi València
26 Elx Alacant 143 Sedaví València
27 Requena València 144 Rafelcofer València
28 Elda Alacant 145 Xàtiva València
29 Alcúdia de Crespins, l’ València 146 Vall d’Alba Castelló
30 Paiporta València 147 Benirredrà València
31 València València 148 Venta del Moro València
32 Novelda Alacant 149 Sant Joan de Moró Castelló
33 Sant Joan d’Alacant Alacant 150 Alqueria de la Comtessa, l’ València
34 Castelló de la Plana Castelló 151 Tavernes de la Valldigna València
35 Alberic València 152 Meliana València
36 Riba-roja de Túria València 153 Cabanes Castelló
37 Callosa de Segura Alacant 154 Siete Aguas València
38 Vallanca València 155 Fondó de les Neus, el Alacant
39 Algemesí València 156 Vallada València
40 Agost Alacant 157 Godelleta València
41 Sagunt València 158 Oriola Alacant
Num. 8832 / 11.06.2020
21261
42 Santa Pola Alacant 159 Vilavella, la Castelló
43 Vinaròs Castelló 160 Godella València
44 Vila-real Castelló 161 Alginet València
45 Carlet València 162 Vinalesa València
46 Montcada València 163 Palma de Gandia València
47 Sax Alacant 164 Benferri Alacant
48 Sollana València 165 Puçol València
49 Alcocer de Planes Alacant 166 Guardamar del Segura Alacant
50 Benimuslem València 167 Beniarbeig Alacant
51 Nules Castelló 168 Buñol València
52 Torrent València 169 Daya Nueva Alacant
53 St. Vicent del Raspeig Alacant 170 Algorfa Alacant
54 Picassent València 171 Cox Alacant
55 Villena Alacant 172 Canet d’en Berenguer València
56 Bétera València 173 Sant Mateu Castelló
57 Alcúdia de Veo Castelló 176 Muro d’Alcoi Alacant
58 Pedreguer Alacant 177 Dolores Alacant
59 Almiserà València 178 Polop Alacant
60 Ondara Alacant 179 Redován Alacant
61 Alcúdia, l’ València 180 Puig de Santa Maria, el València
62 Canals València 181 Real València
63 Moncofa Castelló 182 Rafelguaraf València
64 Alfafar València 183 Agullent València
65 Beniarjó València 184 Finestrat Alacant
66 Real de Gandia, el València 185 Benejúzar Alacant
67 Verger, el Alacant 186 Genovés, el València
68 Pobla de Vallbona València 187 Orba Alacant
69 Massalavés València 188 Llombai València
70 Utiel València 189 Catadau València
71 Sanet i Negrals Alacant 190 Callosa d’en Sarrià Alacant
72 Camp de Mirra, el Alacant 191 Nàquera València
73 Oliva València 192 Miramar València
74 Càlig Castelló 193 Cocentaina Alacant
75 Castalla Alacant 194 Piles València
76 Bonrepòs i Mirambell València 195 Rocafort València
77 Pobla de Farnals, la València 196 Vila Joiosa, la Alacant
78 Petrer Alacant 197 Daimús València
79 Alboraia València 198 Benissa Alacant
80 Rojales Alacant 199 Busot Alacant
81 Sant Joanet València 200 Altea Alacant
82 Museros València 201 Montserrat València
83 Quart de Poblet València 202 Albalat dels Sorells València
84 Campello, el Alacant 203 Pego Alacant
85 Pinós, el València 204 Simat de la Valldigna València
86 Xirivella Alacant 205 Villar del Arzobispo València
87 Tavernes Blanques València 206 Rafal Alacant
Num. 8832 / 11.06.2020
21262
88 Mutxamel Alacant 207 Calp Alacant
89 Xixona Alacant 208 Aielo de Malferit València
90 Benidorm Alacant 209 Alqueries, les Castelló
91 Benavites València 210 Xest València
92 Montanejos Castelló 211 Pobla Llarga, la València
93 Tous València 212 Bocairent València
94 Formentera del Segura Alacant 213 Moixent València
95 Almussafes València 214 Vilallonga València
96 Villanueva de Castellón València 215 Alcàsser València
97 Domeño València 216 Eliana, l’ València
98 Picanya València 217 Torreblanca Castelló
99 Cullera València 218 Benigànim València
100 Benissanó València 219 Onda Castelló
101 Massanassa València 220 Turís València
102 Foios València 221 Bigastro Alacant
103 Massamagrell València 222 Teulada Alacant
104 Alpuente València 223 Banyeres de Mariola Alacant
105 Almàssera València 224 Monforte del Cid Alacant
106 Font d’En Carròs, la València 225 Onil Alacant
107 Bellreguard València 226 Catral Alacant
108 Gata de Gorgos Alacant 227 Alcalà de Xivert Castelló
109 Marines València 228 Crevillent Alacant
110 Mislata València 229 Alfàs del Pi, l’ Alacant
111 Santa Magdalena de Polpís Castelló
112 Nucia, la Alacant
113 Ayora València
114 Albalat de la Ribera València
115 Albal València
116 Borriol Castelló
117 Albuixech València
Num. 8832 / 11.06.2020
21263